El punt que concentra més crítiques és l’obligació, a partir d’ara, d’invertir un milió d’euros en actius andorrans i aportar 50.000 euros a fons perdut per obtenir el permís de residència passiva. Els experts del sector consideren que es tracta d’una mesura populista, curterminista i amb riscos d’inseguretat jurídica, que podria acabar retirant-se si finalment entra en vigor l’acord d’associació amb la Unió Europea.

"Són mesures per a la foto i per al moment. Són mesures populistes, però no són mesures amb visió a llarg termini. Per tant, 'pan para hoy y hambre para mañana.'"

Pere Augé , CEO Augé Holding Group

A més, denuncien que el Govern ha demanat al sector que no tramiti més sol·licituds de residents passius fins que s’obri una nova quota, una decisió que ha sorprès els professionals per la manca de transparència. Segons recorden, el nombre de residents passius i reagrupats no ha deixat de créixer en l’última dècada, passant de 7.300 el 2015 a prop de 10.000 el 2025.

"La falta de transparència respecte a quantes quotes queden i com es poden planificar certs expedients i certes famílies, especialment, que volen residir a Andorra això fa que ens veiem abocats a sorprendre'ns quan de la nit al matí ens informen que no hi ha noves quotes."

Albert Barroso, soci del Grup Abast

Efectes dissuasius

Els assessors alerten que les noves exigències ja estan tenint efectes dissuasius. Asseguren que els 50.000 euros a fons perdut estan frenant l’arribada de treballadors per compte propi i perfils vinculats a l’emprenedoria, l’economia digital, la innovació i les noves tecnologies. Alguns interessats, expliquen, ja han descartat instal·lar-se al país davant la incertesa normativa.

"Genera una certa inquietud, hi ha clients que han manifestat la inseguretat jurídica que això els comporta i això va en detriment d ela reputació d'Andorra."

Albert Barroso, soci del Grup Abast

"Persones que en aquests moments s'havien interessat, i persones de valor afegit important en l'àmbit de l'emprenedoria i de l'economia digital i de l'innovació i noves tecnologies, s'estan pensant venir al país. És més, alguns ja han dit que no venen."

Pere Augé, CEO Augé Holding Group

També adverteixen que aquestes mesures poden suposar una barrera d’entrada per a empresaris amb idees i projectes innovadors però sense el capital requerit, fet que podria provocar una davallada d’aquests perfils, fins ara habituals.

"Poden suposar una barrera d'entrada per a aquelles persones que son empresàries, que tenen idees i que poden portar innovació al país, però que no tenen aquest capital. Això sí que pot suposar una davallada amb aquests perfils que abans sí que entraven amb més assiduïtat."

Albert Barroso, soci del Grup Abast

L'acord d'associació qüestiona els nous requisits per als residents europeus

Finalment, els experts insisteixen que, en cas que s’aprovi l’acord d’associació amb la UE, Andorra difícilment podrà mantenir requisits com l’aportació de 50.000 euros a fons perdut per a ciutadans europeus, cosa que obligaria a revisar part de la llei.

"Una vegada entri l'acord d'associació, si finalment s'aprova, probablement algunes d'aquestes mesures s'hauran d'abandonar, perquè segurament a un ciutadà europeu no li podran exigir aquests 50.000€ a fons perdut."

Pere Augé, CEO Augé Holding Group

L’exsecretari d’Estat Eric Bartolomé proposa quotes per autònoms i streamers per equilibrar el mercat

Qui tampoc concep la nova òmnibus com un fre a l'especulació és Eric Bartolomé. L'exsecretari d'Estat d'Economia reconeix que s'ha d'ordenar el mercat de l'habitatge, a més de proposar límits a l'arribada de streamers. Ho ha dit al Fent Números.

No tant intervenir-lo, com sí ordenar-lo. És pel que advoca Bartolomé respecte un mercat d'habitatge en què no es deixarà d'especular. No amb l'òmnibus 2.

"Mentre l'habitatge continuí sent un producte on es pot especular, hi haurà especulació."
Eric Bartolomé, consultor i expert en inversió estrangera

El milió a pagar pels inversors estrangers i els 50.000 euros a fons perdut dels autònoms no minvarà l'arribada de nouvinguts, segons ell.

"Què val la tranquil·litat? Què val el marc de vida d'Andorra? Això, la gent que s'ho pot pagar ho farà amb els ulls tancats."
Eric Bartolomé, consultor i expert en inversió estrangera

Uns treballadors per compte propi dels quals ha destacat els creadors de contingut. Els assenyala per tensionar, assegura, les relacions amb els països veïns.

"No pas per la quantitat o per l'impacte fiscal que pot tenir al seu país d'origen, perquè això realment és pecata minuta quan parlem dels ingressos que poden tenir França i Espanya a nivell de fiscalitat, que són milers de milions, però evidentment que això ha tensionat en algun moment les relacions amb els nostres veïns."
Eric Bartolomé, consultor i expert en inversió estrangera

Qui fou integrant de la cartera d'Economia proposa quotes pels treballadors a compte propi, de mode que s'incentivi els sectors necessitats i es bloquegin els saturats. És a dir, el dels streamers.

"D'aquests sectors (els que no tenen tanta demanda), aquesta gent serà benvinguda al país, perquè Andorra s'enriquirà, en sentit figurat, amb la seva presència, mentre que hi ha d'altres sectors que estan saturats i dius: aquí no entra ningú més."
Eric Bartolomé, consultor i expert en inversió estrangera

Una qüestió que s'emmarca dintre una bonança macroeconòmica, que, alerta, no és un mirall de la realitat que es viu al país.