Per contra, s’ha rebutjat admetre a tràmit la proposició alternativa de Concòrdia. El text aprovat s’estructura en quatre eixos principals. 

En primer lloc, fixa una reducció progressiva del límit d’endeutament, que haurà de passar de l’actual 40% del PIB al 25% en un termini de vint anys. En segon lloc, estableix que, en cas de recessió, el dèficit podrà superar l’1% previst inicialment. El tercer eix suprimeix el topall que limitava al 40% la recaptació procedent dels impostos directes. Finalment, es defineixen nous límits a la despesa corrent de l’Estat.

"En concret les modificacions proposades són: la modificació de l'article 16 que substitueix el límit de creixement de la despesa corrent vinculats a l'augment estimat del PIB per un criteri de proporcionalitat entre les despeses corrents i les de capital. De manera que les despeses corrents no superin el 80% del PIB."

Ramon Lladós, ministre Finances

El pressupost del 2026 supera les esmenes a la totalitat entre crítiques de l’oposició

L'altre focus del dia ha estat al Consell General, que ha protagonitzat un primer debat sobre el pressupost del 2026. El projecte de llei del pressupost continua el tràmit parlamentari. Després que la majoria de la cambra, Andorra Endavant inclosa, hagi tombat les esmenes a la totalitat presentades per Concòrdia i els socialdemòcrates, els grups parlamentaris tenen fins al 18 de desembre per presentar esmenes a l'articulat. El pressupost definitiu es debatrà i votarà a finals de gener. Els grups de l'oposició, però, ja l'han criticat durament.

Concòrdia, PS i Andorra Endavant han deixat clar que el text no els convenç. Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner ha assegurat que “mai hem tingut tants ingressos, i mai hem tingut la sanitat tan malalta; mai hem tingut un parc d'habitatge així, on no trobem pis, i això que el Govern té terrenys públics, però ha de fer la feina.” Una crítica que posa el focus en dues carpetes sensibles: l’habitatge i la salut.

En la mateixa línia crítica, la presidenta del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, ha reclamat més eines per mesurar l’eficiència de les polítiques públiques. “El que sí que exigiríem és que, a nivell formal, hi hagués tota una sèrie d'indicadors que ens ajudessin a veure quins resultats han donat aquelles polítiques públiques, si realment han estat positives per a la ciutadania a la qual anaven destinades”, ha remarcat.

Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha situat l’habitatge, l’ús del sòl i la qualitat dels llocs de treball com a eixos prioritaris a tenir en compte.

"Són molt importants l'habitatge, que ha estat àmpliament debatut, també l'ús del sòl com un bé essencial, el recurs natural més valuós que tenim com a país, i la creació de llocs de treball de qualitat, perquè des de Concòrdia pensem que és essencial perquè la nostra economia prosperi."

Cerni Escalé, president del grup parlamentari de Concòrdia

Crítiques poc fundades segons el Govern i la majoria, que han tret pit d'un pressupost ajustat i de futur. El ministre de Finances ha assegurat que els comptes són positius. El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha assegurat que “el marc que tenim, l'endeutament, està molt controlat; els ingressos són també un marc fiscal adequat, i les despeses s'encaren amb les qüestions bàsiques i necessàries pel funcionament de la societat i en bé de la ciutadania.”

En aquesta línia, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha restat valor als arguments de l’oposició.

"Crec que les crítiques genèriques són fàcils i no aporten res, la crítica constructiva és quan dius en concret què et molesta del pressupost i com ho faries millor, a mi les crítiques que diuen que distribuiries millor sense dir com no aporten gaire."

Ramon Lladós, ministre de Finances