L'increment pressupostari s’ha de contextualitzar bé. Augmenta el pressupost perquè pugen les despeses (80 milions), però també pugen força els ingressos. Principalment ho fan a través de la recaptació impositiva. Per ser gràfics, l’impost de societats ha recaptat 150 milions, més del doble que l’any passat. L'IRPF, 77 milions, gairebé un 30% més.

I tot plegat sense incrementar la despesa financera. És a dir, sense augmentar els impostos. De fet, la previsió de l’Executiu és fins i tot apujar una mica més la recaptació per a l’any 2026.

"La base dels ingressos és més robusta per la diversificació. Aquest any hi ha una inversió rècord, no sé si es mantindrà, però la idea és que sí. És més rècord del que sembla, perquè coses que abans haurien estat aquí (cotxes, tecnologia...) ara ja no hi són. Si ho haguéssim sumat, no serien 80 milions, serien 90 o més".

Ramon Lladós, ministre de Finances

La previsió de cara el 2026 és tancar amb 40 milions de dèficit. Una previsió, podríem dir, pessimista atès que també s’esperava quelcom semblant per enguany i, en canvi, es tancarà amb 20 milions de superàvit.

120 milions per Salut

Quant a inversions, si posem fil a l’agulla i incidim en aspectes concrets, la Salut és l’àrea que més diners rebrà l’any vinent. En total, prop de 120 milions distribuïts entre la CASS i el SAAS, que enlairen el ministeri d’Helena Mas al capdavant dels més beneficiats. L’any que ve comptarà amb 21 milions més que aquest 2025.

El segueix Territori i Urbanisme amb un increment del 21% i el ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge amb un 19%. Precisament, a l'habitatge es destinen 16 milions a projectes concrets, com els pisos de lloguer assequible a la Borda Nova II, de l’avinguda del Pessebre o del Cedre.

Pel que fa a grans projectes, el desviament de la Massana rebrà 12,6 milions -5,8 més que enguany- i el de Sant Julià, 13,5 (9,4 milions més).

Cauen els ingressos per tabac a la duana

Tot puja, tot creix, menys una cosa. El tabac. Els ingressos a traves de l’exportació tabaquera han baixat un 35%. Tanmateix, un signe positiu segons Lladós, que el considera una mostra clara de la diversificació, cada cop més, de l’economia andorrana.