
Kevin Ribeiro
Diversand demana incloure la transfòbia als protocols d'assetjament i al Codi penal
Diversand ha tornat a posar sobre la taula la manca d’empara legal davant situacions de transfòbia al país. L’entitat considera imprescindible que el Codi penal inclogui de manera explícita la transfòbia com a delicte o agreujant d’odi, una reivindicació que s’ha reactivat arran d’un cas recent de possible discriminació en l’àmbit laboral.
La presidenta de Diversand, Isabelle Vargas, ha celebrat els avenços dels darrers anys en matèria de drets del col·lectiu trans, però alerta que encara hi ha un buit legal important. “Incloure al Codi penal un agreujant o el delicte d’odi i especificar els col·lectius vulnerables és essencial”, apunta.
L’entitat lamenta que la manca d’una tipificació clara dificulta fins i tot recollir dades sobre casos de discriminació. “Ni tan sols des de la recollida de denúncies es classifiquen per raons de LGTBIfòbia. No hi ha manera de quantificar-ho”, assegura Vargas, que recorda que sí que reben casos habituals, sovint relacionats amb la negativa a utilitzar el nom sentit o amb comentaris discriminatoris a l’escola i a la feina.
Protocols d’assetjament, “insuficients” per al col·lectiu
Enguany, el Ministeri d’Igualtat ha implantat l’obligació que totes les empreses disposin d’un protocol d’assetjament sexual i per raó de gènere. Tot i això, Diversand creu que aquests instruments no reflecteixen la realitat de les persones LGTBI. Segons l’associació, les infografies i protocols oficials parteixen d’una perspectiva “heterosexual i tradicional”.
“No s’inclou explícitament les persones amb diversitat de gènere ni les persones LGTB. És un error que s’ha de corregir, i així ho hem comunicat al departament d’Igualtat.”
Isabelle Vargas, presidenta Diversand
El cas de la Noah: “Els comentaris em van arribar a generar confusió”
Diversand apunta al cas de la Noah com a exemple de la necessitat de millores. Fa un mes, la jove va presentar una denúncia per assetjament per raó de sexe contra una companya de feina, arran de comentaris sobre la seva aparença i actituds que, segons diu, van minar profundament la seva salut mental.
"Vaig estar hospitalitzada per una crisi d'ansietat, paranoia i agorafòbia. Un conjunt de coses que van fer que el meu estat crític fos bastant greu. Em van arribar a generar confusió els comentaris d'aquesta dona."
Noah Surana, presumpta víctima d'assetjament
Segons Diversand, situacions com aquesta haurien d’estar previstes de manera explícita als protocols d’assetjament, incloent-hi el respecte al nom sentit i la prohibició de comentaris sobre l’expressió de gènere.
El Govern estudia canvis
Diversand ha traslladat aquestes perspectives al departament d'Igualtat i la resposta és que l'executiu ho està estudiant.
Etiquetes