Per a Concòrdia, quinze anys de residència són suficients per demanar la nacionalitat, però exigeix un nivell B2 de català i una voluntat real d'integració. L'aspirant haurà de demostrar una participació activa en el teixit associatiu o en la vida comunitària. No la podran adquirir els qui hagin estat condemnats a presó o hagin comès delictes contra l'Estat. També considera que s'ha de poder renunciar al passaport sempre que es vulgui.

Ciutadans Compromesos demana que, a més del certificat de penals, s'exigeixi la fitxa d'antecedents policials del país d'origen de qui sol·liciti la nacionalitat. Es denegarà a les persones que hagin comès delictes relacionats amb el tràfic d'estupefaents o violència masclista i domèstica.

També exigeix el nivell B1 de català i que s'incrementin de tres a sis els anys de residència efectiva per matrimoni. El grup presidit per Carles Naudi proposa que es perdi la nacionalitat andorrana si es detecta que s'ha fet servir el passaport del país d'origen.

Per la seva part, Andorra Endavant considera que pot obtenir el passaport el fill o net d'un andorrà, encara que hagi nascut a l'estranger. També creu que es pot aconseguir per mèrits extraordinaris, sempre a proposta del Govern i amb l'aprovació del Consell General.

Manté els 20 anys de residència mínima per sol·licitar la nacionalitat i augmenta a 18 els anys d'escolarització. Finalment, no podrien demanar-la les persones que hagin estat condemnades a presó o amb causes judicials obertes.