
Concòrdia, al capdavant en intenció de vot a l'enquesta de l'AR+I
Concòrdia seria la primera força en vot decidit a la llista nacional. Segons l'última enquesta d'Andorra Recerca i Innovació, Concòrdia es consolida com la força política amb més suport de cara a les eleccions del 2027, mentre que Demòcrates continua en retrocés. L'estudi també reflecteix una confiança moderada en els polítics, una valoració a la baixa del Govern i una creixent oposició a l'acord d'associació amb la Unió Europea, que seria rebutjat per gairebé la meitat dels enquestats en un hipotètic referèndum.
Quant a les persones amb capacitat d’exercir el dret al vot, Concòrdia esdevé el primer partit escollit pels enquestats amb un 18,3%; DA segona amb un 14%; Andorra Endavant tercera amb 10,8%; PS, 4,9% i Liberals, 0,2%.

Aquí, però, s’ha de tenir en compte que quasi la meitat dels electors enquestats no saben o no han contestat a qui votarien. Quasi un terç dels mateixos provinents dels qui en 2023 van votar DA, Ciutadans Compromesos, ACO i UP.
"Dintre de DA, per exemple, hi ha una proporció molt alta d'antics votants que encara no tenen decidit el seu vot. Això matisa una mica el que podria passar finalment. També és això, el candidat, el què passi durant aquest any i com es moguin la resta de partits."
Joan Micó, coordinador del grup de sociologia de l'AR+I
Tot plegat, i atenent a l’elevat nombre d’enquestats que no saben a qui votaran encara, o no l’han volgut pronunciar, Concòrdia es situa al capdavant amb un 35,5% dels vots decidits combinats amb la simpatia percebuda a cada formació per part de la població.
En segona posició, Demòcrates, que cau del 33,4% de primavera del 2025 al 27,1% del 2026. Andorra Endavant es situa la tercera amb un 19,1%, PS 11,7% i SDP 1,5%.
Aquesta, tot i el marge de canvi, seria el més representatiu i aproximat del que podria passar als resultats de la llista nacional per a les eleccions generals del 2027.
Confiança en els polítics
A nivell personal, Xavier Espot, el que mes confiança rep entre els andorrans (30%); Escale (21,2%) i Montaner (17,1%). Al voltant del 20% no saben o no contesten.
A nivell global, però, entre els andorrans, la confiança en els polítics és del 5,1 de 10, com els últims anys. En el cas dels no andorrans, 5,9 sobre 10.

Valoració del Govern
La valoració del Govern és d'un 4,4 entre els andorrans. Una caiguda des de 2020, quan la valoració es podria considerar molt alta amb un 6,7. Igual que entre els no andorrans, que han caigut des de 2020 a 5,5 enguany.
Satisfacció democràtica
Augmenten 5 punts percentuals el nombre d’andorrans que estan satisfets amb el sistema democràtic andorrà, respecte l’enquesta de 2025. En total, 45,8%.
Tanmateix, un 45,2% estan poc o gens satisfets. En aquest sentit, el problema de l’habitatge és el principal neguit dels andorrans i dels no andorrans.
Aquest darrer grup, en un 22,5% dels enquestats, també present la preocupació davant una manca de drets polítics al no poder adquirir la doble nacionalitat.
L’oposició rep l’enquesta amb prudència
L’oposició ha rebut amb satisfacció, però també amb prudència, els resultats de la darrera enquesta política. Concòrdia considera que les dades confirmen la possibilitat d’un canvi de model al país, mentre que Andorra Endavant reivindica la coherència del seu projecte i la fidelitat al programa electoral.
Per la seva banda, el PS atribueix els resultats al desgast de Demòcrates i veu opcions perquè el bloc del canvi guanyi pes, tot i recordar que les enquestes no sempre reflecteixen el resultat final de les eleccions.
L'acord d'associació genera divisió
Cau la percepció positiva de l’acord d’associació amb la UE entre els andorrans. Del 35,2% que ho consideraven molt positiu o més aviat positiu el 2025, s’ha passat a 31,7% el 2026.
Per contra, la percepció negativa de l’apropament a Europa puja amb força. D’un 34,1% l’any passat al 45,7% d’enguany.
"Fa sis mesos, vam demanar directament si la gent considerava que hi havia més aspectes positius o negatius realtius a l'acord d'associació i pràcticament estava empatat. Els que estaven a favor estaven un punt per sobre. Pensem que quan al carrer hi ha un run-run o nervis, per qüestions com l'habitatge, hi ha una relació directa amb un augment de proporció de persones voten que no. És una hipòtesi."
Joan Micó, coordinador del grup de sociologia de l'AR+I
Així doncs, davant un eventual referèndum per aprovar l’acord, el 46,4% d’enquestats el rebutjaria, mentre que el 33,5% li donaria el seu vistiplau. El grup favorable creix respecte l’enquesta de 2024, que les xifrava en un 24%. Quant a la resta, un 17% o no saben o no contesten.

Etiquetes
Destacat