Georges Baur creu fermament que els andorrans han aconseguit un acord molt avantatjós que va fins i tot més enllà que el de Liechtenstein en certs aspectes. Ells han necessitat anys per aconseguir un percentatge alt d'acceptació entre la població a un acord o relació especial amb la UE.

"Avui dia el que tenim (Liechtenstein) tenim quelcom més o menys semblant al que ha aconseguit ara Andorra. I la població de Liechtenstein si la consultéssim ara estaria en un 70% a favor de l'acord, el que està molt per sobre del que es va aconseguir en un primer referèndum al país".

Georges Baur, cap del departament de Recerca Jurídica de l'Institut de Liechtenstein

Precisament, encara que pugui ser un risc aposta per una consulta en referèndum als ciutadans: "Evidentment teniu un risc, no es pot controlar la democràcia. Entenc perfectament que no és el que volen les persones que han preparat tot, perquè existeix un risc".

Deixa clar que no coneix com serà per a Andorra, però pel que fa a l'acord mixt, va portar més avantatges que inconvenients en el cas del seu país. Ara bé, "en alguns casos van haver d'esperar fins a 10 anys per obtenir la ratificació d'algun dels estats de la UE. Però que mai va ser un problema ja que existia l'aplicació provisional de l'acord".

Recorda els dos estats veïns i afirma que el seu país va guanyar sobirania i independència en el seu moment, ja que estava molt supeditat a Suïssa. Com a conclusió Baur deixa clar que no només Andorra esta necessitada d'aquest acord. Europa travessa un moment que necessita tots els estats, no només els 27, per tornar a ser forta.

Legislar contra les 'fake news'

Serà un procés, el del referèndum, delicat perquè els experts adverteixen que hi haurà una onada massiva de desinformació gràcies a la intel·ligència artificial i les xarxes socials. D'això en parlarà la investigadora Carme Colomina, que organitza una xerrada aquest dilluns a la tarda al Centre de Congressos sobre 'fake news'.

"Estem veient governs que amb l'excusa que estan fent lleis antidesinformació és perseguir la dissidència política o anar reduint la pluralitat mediàtica. Per tant, les lleis són necessàries si creen confiança però sempre i quan siguin proporcionals i siguin justes. Però s'han de fer moltes més coses: s'ha d'educar a la gent, el que s'anomena alfabetizació mediàtica: com ens relacionem amb les xarxes socials, quin ús en fem."

Carme Colomina, investigadora CIDOB i experta en la UE