S'ha parlat molt del català i el problema de la irrupció del castellà, però la Plataforma per la Llengua ha posat Andorra com exemple de protecció del català.

Un reducte idiomàtic que, segons l'entitat, demostra com s'ha de defensar la llengua. Destaca, sobretot, dos punts. L'èxit dels cursos de català, que han crescut un 50% en dos anys, i la llei del 2024, que va obrir l'any passat 100 expedients per incompliments de diversos tipus.

Només va imposar dues sancions, però va obligar a rectificar errors de retolació, atenció al client i restauració.

"I tenim recentment el cas d'Andorra, que ens demostra molt bé que les polítiques lingüístiques serveixen. La llei de la llengua pròpia i oficial, que han aprovat fa dos anys, només quan se'n va començar a parlar que aniria al Consell General d'Andorra, una llei sobre llengua, ja va fer augmentar les peticions. Només en aquell moment ja van augmentar les peticions d'inscrits als cursos de català del govern d'Andorra i cada pas que feia la llei tenien més inscrits."

Òscar Escuder i de la Torre, president de Plataforma per la Llengua

Mantenir l'ús social, el principal repte

És un exemple en protecció. Això no treu, però, que el català estigui patint per mantenir el seu ús social. Aquí i a Catalunya.

Segons les dades, 7 de cada 10 persones tenen tendència a canviar al castellà ràpidament. És una diferència molt gran amb els que mantenen el català en una conversa.

Hi ha brots verds, resistències, com l'esport, la cultura i els nous influencers catalans, però hi ha un problema amb la identitat dels joves.

"Cal insistir que cap d'aquests factors per si sols seria el causal de la minorització de la llengua. És la combinació de tots plegats. Altres països tenen índexs immigratoris elevats, però les llengües no estan en perill. Als països catalans la discriminació legal contra el català és antiga, però fins ben entrat al segle XX la gent parlava molt majoritàriament en català."

Òscar Escuder i de la Torre, president de Plataforma per la Llengua