El text, adoptat el 2000 en el marc del conegut Conveni de Palerm, fixa un marc comú perquè els estats tipifiquin penalment conductes vinculades al tràfic de persones migrades, des de la facilitació d’entrades irregulars fins a la falsificació de documents. Però més enllà del vessant penal, també posa l’accent en la protecció de les víctimes, un aspecte que en els darrers anys ha guanyat pes en les polítiques internacionals.

Amb aquesta adhesió, Andorra no només assumeix nous compromisos legals, sinó que s’integra de ple en els mecanismes de cooperació i seguiment entre països. Això implica compartir informació, participar en avaluacions periòdiques i, en definitiva, jugar en una lliga on la coordinació és clau per fer front a xarxes que operen a escala global.

El moviment no arriba aïllat. El país ja formava part del Conveni de Palerm des del 2011 i, més recentment, s’ha alineat amb altres protocols centrats en el tràfic d’éssers humans. La voluntat de l’Executiu és continuar ampliant aquest marc durant el 2026, amb la mirada posada també en instruments relacionats amb el control d’armes de foc.

Ara bé, el procés encara no està tancat. L’adhesió haurà de passar pel Consell General, i només un cop superat aquest tràmit i formalitzat el dipòsit davant l’ONU, el protocol entrarà en vigor. Serà aleshores quan Andorra haurà de demostrar fins a quin punt aquest compromís internacional es tradueix en canvis reals dins del seu propi sistema.