INFORME-STOP-VIOLENCIES20250730

Pere Besolí

Societat

El col·lectiu LGTBIQ+ i el feminisme aixequen la veu a l`ONU

Diversand ha tornat a alertar que el col·lectiu LGTBIQ+ rep unes tres agressions mensuals, sobretot en l`àmbit nocturn. Demanen més mecanismes de protecció, eines que Stop Violències també reclama per a les víctimes de violència masclista que requereixen de professionals molt més especialitzats. La voluntat és portar-ho a finals d`agost a les Nacions Unides.

Laura Cugat

|

30.07.25


Visibilitzar a ulls del món les problemàtiques i mancances actuals que té el país per impulsar millores i adquirir cada vegada més drets, com ara l`avortament. Stop Violències i Diversand viatjaran a l`agost a Ginebra de la mà d`organismes internacionals com The Advocates for Human Rights i Women`s Link Worldwide per compartir un informe que fa una radiografia de la situació i les necessitats del moment.

Diversand alerta d`algunes agressions al col·lectiu, que sovint no acaben amb denúncia. D`aquí la importància de deixar-ne constància, per poder combatre-les. Com a mostra, l`entitat esmenta un cas concret.

"Hi ha unes dues a tres agressions per motius de LGTB-fòbia al mes aquí a Andorra, que no es registren de manera adient perquè no existeix un mecanisme per fer-ho. Aquestes agressions normalment es donen a la nit. Tiren a gent al riu per exemple, i els bombers els han de treure."
Isabella Vargas, presidenta de Diversand
"Si hi han més denúncies, no s`han de posar mecanismes sobre les dones, s`han de posar mecanismes socials i sobre qui agredeix. Quantes dones que passen pel servei de l`hospital, per què de totes les dones violades, la majoria acaben medicalitzades, es reinsereixen socialment? Molt poques, la majoria estan sobre medicalitzades per una manca de recursos i de saber fer."
Vanessa Mendoza Cortés, presidenta d`Stop Violències

També demanen desplegar de forma imminent serveis promesos de fa anys com la cobertura dels processos de trànsit de gènere i reforçar mecanismes d`investigació, sanció i reparació de possibles casos d`explotació sexual de dones i nenes.

L`informe que s`ha presentat a les Nacions Unides també denuncia represàlies contra activistes i defensores dels drets humans i demana mecanismes de reparació per part de les institucions.

Hi destaca el procés judicial contra la presidenta d`Stop Violències acusada de difamacions arran de la seva participació a l`ONU l`any 2019. També s`inclou la situació de la presidenta de l`Institut de Drets Humans, Elisa Muxella, en considerar que es va obrir un procés judicial en contra en circumstàncies dubtoses, arxivat l`any 2018. Per últim, subratllen el cas de la presidenta de l`Agència de Protecció de Dades, Reshma Punjabi, en considerar que va rebre represàlies i una campanya de desprestigi per reclamar igualtat salarial.


Etiquetes

El col·lectiu LGTBIQ+ i el feminisme aixequen la veu a l`ONU | RTVA