Les torres s'han alçat, mai millor dit, entre un agre debat sobre les competències administratives per evitar aquest tipus de construccions. Un enfrontament que, segons l’opinió dels ecologistes, és només “postureig” de cara a la galeria.

"Sí, perquè, com diu l'expressió, anem marejant la perdiu i anem fent, no?"

Carles Iriarte, president d'Apapma

Apunten des d'Apapma que el Govern tenia eines per aturar els projectes, si hagués volgut, aplicant un conveni del Consell d'Europa.

"Hi ha el conveni del paisatge que va signar Andorra fa molts anys. Quan es modifica el paisatge, encara que sigui urbà, en aquest cas, és molt fàcil i està previst que es pugui fer un referèndum."

Carles Iriarte, president d'Apapma

Iriarte es refereix al document del Consell d'Europa. És un conveni al qual Andorra es va adherir el 2011 i que marca com a objectius la protecció dels espais naturals, rurals, urbans i periurbans. 

També obliga a aplicar procediments de participació pública, així com d’altres actors vinculats a la preservació del paisatge. La pregunta és: actualment es protegeix més el paisatge que fa uns anys?

"Per la foto diríem que sí, però a la realitat, no. Molt igual o, en alguns aspectes, pitjor."

Carles Iriarte, president d'Apapma

Apapma apunta a les polítiques en matèria turística, amb un model massificat, i a l’economia, que afavoreix l'especulació immobiliària, com a principals culpables.