Robles ha remarcat que la imatge tradicional de la pobresa no sempre s’ajusta a la realitat andorrana.

"Ens fem molt la idea que algú pobre ha de tenir la roba estripada o ha d'estar dormint al carrer. O no ha de disposar d'habitatge. Realment no és així. A Andorra no és visible, però no ens hem d'oblidar que hi és. Potser són companys de feina que no poden arribar a final de mes. Això no és pobresa extrema però hi és. Pobresa extrema també hi ha, hi ha gent que no disposa de recursos."
Nerea Robles, treballadora social Càritas

La treballadora social ha explicat que, més enllà de la pobresa extrema, hi ha moltes persones que viuen situacions de precarietat quotidiana i que tenen dificultats per cobrir despeses bàsiques, com la medicació.

“Hi ha famílies que deixen de fer tractaments perquè no poden fer front a aquesta despesa. Nosaltres, des de Càritas, avancem aquests diners perquè després la CASS o l’assegurança privada els retorni, però no tothom pot assumir aquest avançament.”
Nerea Robles, treballadora social Càritas

Robles ha volgut recordar que aquesta pobresa silenciosa “no s’ha d’oblidar” i ha demanat una major consciència social i institucional per garantir que ningú es quedi enrere per motius econòmics.

Escolta l'entrevista sencera aquí.