Una de les principals novetats és la revisió dels llindars d’ingressos, que s’incrementen per permetre que més famílies puguin optar a un habitatge públic. En el cas de les persones soles, el límit es manté en 2,2 vegades el salari mínim. En canvi, per a les parelles sense fills, el topall passa de 2,2 a 2,5 vegades el salari mínim. Aquest mateix límit de 2,5 vegades s’aplicarà també a les famílies monoparentals i a les parelles amb un fill.

Pel que fa a les unitats familiars amb dos fills o més, el llindar s’incrementa de 2,5 a 2,9 vegades el salari mínim, una xifra que equival aproximadament a 4.420 euros mensuals. Amb aquesta modificació, el programa esdevé molt més accessible per a les famílies i amplia el nombre potencial de beneficiaris.

La reforma també incorpora nous col·lectius que podran accedir als registres del parc públic d’habitatge. Entre aquests hi ha les persones perceptores de pensions de discapacitat o invalidesa, que fins ara sovint trobaven dificultats per complir els requisits establerts.

D’altra banda, es reforcen els supòsits que acrediten una necessitat d’habitatge. En aquest sentit, les persones afectades per processos de separació o divorci podran beneficiar-se d’una flexibilització dels requisits. Concretament, s’eximirà aquests sol·licitants d’haver de justificar que destinen més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer, un requisit que fins ara era necessari per acreditar la necessitat residencial.

La modificació també introdueix canvis en el sistema d’adjudicació dels habitatges. Fins ara, les persones inscrites al registre podien optar als pisos a mesura que aquests quedaven disponibles. A partir d’ara, es convocaran dos concursos públics anuals, una fórmula que pretén donar més oportunitats a aquelles persones que hagin quedat fora d’anteriors adjudicacions o que no s’hagin pogut presentar en el moment corresponent.

Finalment, s’implanta un nou sistema de puntuació que donarà més pes a la necessitat residencial i als factors personals i familiars dels sol·licitants. Fins ara, el criteri econòmic tenia un paper predominant en la valoració. Amb el nou model, l’administració busca una distribució més equitativa dels habitatges públics i una millor resposta a les diverses situacions de vulnerabilitat existents.