Durant la ponència, Sisternas ha explicat com les tendències del mercat han portat moltes persones a viure en espais precaris i ha subratllat la necessitat d’anticipar-se en les planificacions urbanístiques per poder construir habitatges protegits. Ha posat com a exemple l’experiència de l’Estat espanyol, on es van construir milions d’habitatges protegits, però molts s’han desqualificat amb el temps.

“A Espanya, per exemple, s’ha fet molt habitatge protegit. Sabem fer-lo, però molts d’aquests habitatges s’han desqualificat. Dels 6 milions d’habitatges que s’han fet, ara en queda aproximadament un milió. Cal pensar a llarg termini, rehabilitar els buits i trobar peces de sòl òptimes, especialment en un context d’emergència climàtica on no hi haurà gaire lloc per urbanitzar”, ha explicat Sisternas.

L’arquitecta ha destacat la necessitat de combinar mesures a curt i llarg termini per garantir l’accés a habitatge assequible i protegit, fent especial èmfasi en la planificació territorial intel·ligent i sostenible.