REPOR-CANCEDR-SANDRA-4F20260204

Imatges: Fernando Montero

El llarg procés per superar un càncer

Aquest 4 de febrer és el Dia mundial de lluita contra el càncer. Hem passat una tarda amb una de les persones que ha superat la malaltia, la Sandra, a qui ara fa dos anys n'hi van detectar un. Un cop curada, ens explica la seva experiència.

Caterina Vidal

|

04.02.26


La Sandra es va trobar un bony al pit, però va deixar passar un estiu i les vacances dels nens i just després, va tenir molt poc temps per assumir el que li venia.

"Vam fer la biòpsia el 7 d'octubre, el dia 13 m'estava donant el resultat i el dia 19 estava començant la quimio. Ha estat tot molt ràpid. Pffff...m'ha caigut el món. Amb els nens petits.. I ara què faig?"

Sandra Ferreira

Com ho dic a casa?

El més dur va ser quan va haver de dir-ho als seus tres fills, el seu únic recolzament a casa. El començament de la químio coincidia, a més, amb l'aniversari del seu fill gran, el Luis.

"Li vaig dir: mira enguany no tinc un bon regal per a tu perquè començaré a fer la químio i ja quan he dit això tots s'han quedat, què passa aquí?"

Sandra Ferreira

Ha explicat que durant el tractament van ser els seus fills qui la van ajudar en el dia a dia, especialment en els moments en què no tenia forces després de les sessions de quimioteràpia. Ha relatat que hi havia dies, sobretot els posteriors al tractament, en què no podia fer res i que aquest cicle es va repetir durant cinc mesos.

També ha recordat que, després de la primera sessió de quimioteràpia, va intentar reincorporar-se a la feina l’endemà, però que li va ser impossible. Segons ha explicat, patia tremolors, suor i una manca de forces que li impedien fer una vida normal, fins i tot mantenir-se dreta.

Els problemes col·laterals

Explica que el primer mes va ser el més dur econòmicament.

"El primer mes va ser molt complicat. El primer mes aquestes de baixa, cobres el que gairebé no t'arriba per al pis."

Sandra Ferreira

Va demanar ajuda a Càritas, que li va dir que si el seu sou li arribava per pagar el menjar que no la podia ajudar. Qui sí la va ajudar va ser la Creu Roja, que ho va fer durant tres mesos. Ha estat un any de baixa. Podria haver seguit però va voler tornar-hi. 

Passada la tempesta, la Sandra assegura que ara pensa més en ella. Però al maig és la següent revisió i els nervis tornen a aflorar.

"Mai estàs lliure que torni a aparèixer. Sempre vas aquí amb el cor a les mans" " Sàrria que sortirà alguna cosa ara? Si.. sempre vas amb una mica de por" "Mai estàs lliure que torni a aparèixer. Sempre vas aquí amb el cor a les mans."

Sandra Ferreira

Etiquetes

El llarg procés per superar un càncer | RTVA