L'estadística està basada en tot un seguit d'ítems recopilats entre el 1959 i el 2024. Més de seixanta anys en què es demostra que el Pirineu no és pas aliè als efectes del canvi climàtic.

Des l'inici de la sèrie, la regió ha guanyat gairebé 5 dies d'estiu per decenni. Això, ampliada l'estadística, significa un mes afegit amb màximes superiors a 25 graus. I el contrari amb els dies hivernals, que han minvat en una vintena des del 1959.

"Probablement, en el futur sí que tindrem fenòmens de fortes temperatures, com a l'estiu, així com pluges intenses, molt més freqüents."
Carles Miquel, director de l'Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic

Les dades s'actualitzen des del 2021 i hi participen els diferents mesuradors pirinencs. Entre ells, el d'Andorra, d'on s'ha pres l'estany de Montmalús com una de les 9 mostres per analitzar la temperatura dels llacs en els darrers deu anys. Allà, la temperatura de l'aigua superficial tampoc no para de pujar, amb augments que oscil·len el grau de diferència mitjana des del 1985.

"Hem tingut un hivern no tan càlid com els anteriors, amb bastants més precipitacions i en forma sòlida. Però, això no vol dir que sigui la tònica per als anys venidors, ni que tampoc hagi estat la tònica per als passats."
Carles Miquel, director de l'Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic

I davant l'escepticisme, l'hivern d'enguany no invalida la tendència sinó que forma part d'un clima que des d'un temps ençà ve avisant de que la situació no para d'empitjorar.