Segons la CASS, unes 900 llars andorranes tenen contractat personal domèstic. És una xifra que, si bé ha variat al llarg dels anys, es manté estable. La majoria són dones i cobren un sou mitjà de gairebé 1.800 euros, per sobre del sou mínim.

Si anem als hotels, les oficines i els establiments, parlem d'unes 3.000 persones dedicades a la neteja. D'aquestes, 2.000 són dones, mentre que la xifra d'homes no arriba als 1.000.

"Estem en un sector que és molt demandant de mà d'obra. Hem tingut una transformació important per l'entrada en vigor de la nova regulació europea. Jo crec que actualment als hotels hi ha homes que estan fent habitacions. Per què? Perquè tu necessites contractar i ha vingut gent amb la necessitat de treballar. Al final, la necessitat et treu una mica la vergonya per fer certes coses, eh? El patriarcat fa dir "no és una feina d'homes". És que el patriarcat no ens penalitza únicament a nosaltres dient-nos quin és el rol que les dones han de complir, també els penalitza a ells dient-los quin és el rol que han de complir i quines coses poden o no poden fer."

Judith Pallarès, secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones

És un sector que, com molts altres, pateix de manca de personal. D'altra banda, també cal dir que es tracta d'una feina física, sovint infravalorada.

És un treball feminitzat, invisibilitzat i sovint infravalorat. La incorporació de la dona al mercat de treball ha aconseguit la seva independència econòmica, però ha fet que en molts casos la dona, a més de treballar fora de casa, carregui totes les tasques de neteja de la llar. 

L'externalització de la neteja és una tasca que encara costa que una família assumeixi com a despesa de la llar, però cada vegada es fa més.

La Lucinda és del Brasil, va venir fa més de 10 anys i ara encapçala una empresa dedicada a la venda de productes i serveis de neteja. Té 36 persones en nòmina, totes dones, excepte un home, dedicat a la neteja de vidres. 

Assegura que no pot créixer més per la manca de personal. Per contractar-ne una de comunitària li exigeixen dos anys d'experiència en el sector i per contractar-ne una d'extracomunitària, 6.

"Del país, som molt poca gent que vulgui treballar d'aquesta feina, de neteja."

Lucinda Miranda, netejadora, emprenedora i fundadora d'Espai net

"A veces lo ven como un trabajo que no es valorado por mucha gente, pero es un trabajo que requiere mucho tiempo y dedicación."

Kelly Joana, netejadora

Segons les dades, hi ha 4.000 persones dedicades a la neteja, la majoria, dones. Però hi ha llars i persones que tenen treballadores sense CASS?

"És una de les coses positives del país, que la gent té responsabilitat i els caps de família quan tenen una empleada de la llar la donen d'alta i cada un d'ells cotitza el que toca. El cap de família una part i l'empleat, una altra."

Eduard Coll, advocat laboral

"Jo tinc la sensació que això està molt controlat, tot i que és cert que de tot allò que no consta, no en tenim dades i, per tant, no podem ni afirmar-ho, però jo tampoc m'arriscaria a dir que no existeix."

Judith Pallarès, secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones

A Espanya, les netejadores d'hotels van aconseguir el 2018 el reconeixement oficial de malalties professionals derivades de moviments repetitius. Destaquen el túnel carpià, la bursitis, la tendinitis i l'epicondilitis (colze de tennista).

"Nosotros realizamos muchos movimientos repetitivos. El hacer este movimiento, limpiar mamparas..."

Kelly Joana, netejadora

A través de la seva lluita, van visibilitzar lesions musculoesquelètiques severes causades per la sobrecàrrega física al sector hoteler.

A Andorra, aquest debat encara no s'ha encetat. El que sí que s'ha de fer ara, en ple debat de les jubilacions, és veure quines professions allarguen l'edat de jubilació i quines no ho fan.

"Jo crec que a Andorra, i potser m'equivoco, ni s'està plantejant això."

Eduard Coll, advocat laboral

I on encara hi ha molt per recórrer és en la conciliació, i no només en aquest sector.

"Si la conciliació laboral i familiar passa perquè les dones tornin a casa a carregar-s'ho tot, doncs tampoc estem gaire d'acord, la veritat."

Judith Pallarès, secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones