L’Ainhoa és una de les dues úniques dones que arbitren partits de futbol actualment al país. En un món encara molt masculinitzat, explica que el tracte dins del col·lectiu arbitral és d’igual a igual i que la situació al país està molt equiparada. Tot i això, reconeix que quan qui porta el xiulet és una dona, sovint rep més atenció des de la graderia.

“És un objectiu molt més fàcil de criticar. No dic que siguin insults masclistes, perquè aquí a Andorra no passa, però si som quatre àrbitres i tres són nois, noto que és més fàcil dirigir-se a la figura femenina. Vaig tenir un partit internacional a Irlanda i la grada anava passant de ‘que guapa que ets’ a coses més desagradables que sí que eren masclistes.”

Ainhoa Fernández, àrbitra

Al país, a poc a poc, cada vegada hi ha més noies interessades a iniciar-se en l’arbitratge. Tot i això, la manca de categories femenines fa que moltes hagin d’arbitrar partits masculins i superar les mateixes proves físiques que els homes, una barrera que provoca que algunes acabin abandonant. Ara, el repte principal és que aquestes noies es quedin.

“Trobar una manera de retenir-les. Perquè nosaltres aconseguim noies, però quan arriben a la barrera de no poder passar les proves masculines, moltes vegades es rendeixen.”

Ainhoa Fernández, àrbitra

La Maria, per la seva banda, va jurar el càrrec de bombera fa només uns dies. Ho va fer com a primera de la seva promoció i també com una de les poques dones del grup, juntament amb la Laia. Tot i haver obtingut el millor resultat, explica que en molts moments ha sentit la síndrome de l’impostor.

"Tenia una mica aquesta pressió que em posava a mi mateixa de pensar que ho havia de fer millor i demostrar més que els altres perquè, al ser una professió masculinitzada, vols fer-ho bé, millor del que s'esperaria."

Maria Martin, bombera

Malgrat que s’està avançant en molts aspectes i cada vegada hi ha més dones bomberes, encara persisteixen algunes polèmiques, com ara les diferències en les proves d’accés. La Maria, però, ho té clar: la força física no ho és tot i el treball en equip és clau per a l’èxit.

"La diversitat en un grup és el que fa que una missió es compleixi, és important."

Maria Martin, bombera

Per això, també vol enviar un missatge clar a totes aquelles nenes que es plantegin ser bomberes.

"Si dubtes, fes-ho. A mi és el que m'han dit sempre. Perquè si no, et quedaràs amb l'espineta de: 'Si ho hagués intentat, com hauria anat?'"

Maria Martin, bombera

Bretxa salarial

El problema és que l'Ainhoa és l'excepció en un món i en un país masculinitzat en molts àmbits. Només cal veure les dades. Les dones representen pràcticament el 50% dels assalariats del país, però cobren, de mitjana, 550 euros menys que els homes. És una diferència que, lluny de reduir-se, ha crescut des de l'esclat de la pandèmia, el 2020.

És una realitat incòmoda perquè perjudica el desenvolupament de la meitat de la població. Si mirem els ajuts, les que més pateixen per arribar a final de mes són dones; les que necessiten més recursos per mantenir un fill a càrrec són dones; les que més problemes tenen per trobar feina són dones i les que més risc tenen de caure en la pobresa són dones.

Són xifres que preocupen i que inclinen una balança que de base és equilibrada, perquè neixen tants nens com nenes, estudien tants nois com noies i moren tants padrins com padrines.