La població resident ha arribat a 88.941 persones a final de novembre del 2025, amb un increment de 2.010 habitants en comparació amb el mateix període de l’any anterior. 

El creixement s’ha registrat a totes les parròquies, amb Canillo (+400 residents) al capdavant en termes relatius, seguida d’Escaldes-Engordany (+382), la Massana (+355) i Encamp (+297), mentre que Sant Julià de Lòria presenta l’augment més moderat (+123).

Pel que fa a la procedència, el creixement s’explica sobretot per l’augment de residents d’altres nacionalitats, que registren el repunt més destacat. També augmenta la població andorrana (+0,8%), espanyola (+1,8%) i francesa (+5,8%), mentre que la de nacionalitat portuguesa és l’única que baixa respecte al novembre del 2024 (-1,4%).

Quant a l’estructura d’edat, la major part de la població es concentra en edat activa, entre els 15 i els 64 anys, mentre que els menors de 15 anys representen poc més d’un 10% del total. Paral·lelament, la població inscrita als censos comunals arriba a les 93.816 persones, un 1,3% més que l’any anterior.

El problema és que el país no fa més que créixer demogràficament; fins i tot més que l'any passat. En el que portem d'any, han vingut a viure 1.638 persones, més que al 2024. Això significa que Andorra acull cada mes entre 150 i 200 ciutadans nous.

És un creixement exponencial que, segurament, acabarà portant noves torres a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. I és que l'objectiu del Govern és concentrar la construcció; que hi hagi més edificis al centre i menys blocs als quarts, per evitar així haver de tirar quilòmetres d'equipaments als nuclis més allunyats.

Al final, la voluntat de la nova llei del territori és ordenar millor el país: Crear un pla conjunt sobre on, com i quan s'ha de construir, definir quines zones s'han de protegir i reservar terrenys per a equipaments públics.