Els canvis demogràfics han marcat profundament la història recent d’Andorra i continuen condicionant el seu present. Els espanyols van arribar a ser el col·lectiu majoritari durant dècades, i no va ser fins molts anys després que els andorrans van recuperar la primera posició. Un procés lent que evidencia la magnitud de la transformació viscuda al país.

"Els espanyols passen a ocupar la primera posició el 1957 i fins al 2008, els andorrans no recuperen la primera posició. Imagina't quant s'ha trigat."

Maria Jesús Lluelles, doctora en geografia

Un punt d’inflexió va ser l’any de la Constitució, quan la flexibilització dels requisits per obtenir la nacionalitat va permetre augmentar el pes dels andorrans dins del conjunt de la població. Aquest canvi també va estar influït per les advertències de demògrafs com Georges Tapinos, que alertaven del risc que els nacionals es convertissin en una minoria molt reduïda si es mantenien polítiques restrictives.

"Ell va fer una reflexió molt interessant, va demostrar que si Andorra mantenia la política restrictiva per por als de fora, continuant amb aquella evolució demogràfica, els andorrans, en pocs anys, acabarien sent el 30%, si no el 6%. Això sí que seria un problema greu de país."

Joan Micó, coordinador de sociologia de l'AR+I

Tot i aquesta recuperació, la tendència dels darrers anys mostra que els andorrans tornen a quedar per darrere del conjunt d’estrangers. Segons dades oficials, fa aproximadament una dècada que els nacionals no superen el total de residents de fora, una situació que reflecteix la forta atracció migratòria del país.

Aquesta evolució no només afecta les xifres, sinó també la identitat. Lluelles recorda que el concepte d’andorranitat ha canviat profundament amb el temps, mentre que el sociòleg Joan Micó defensa que la identitat actual és el resultat d’una societat diversa i en constant transformació, on les influències culturals externes també formen part del paisatge quotidià.

El debat de la nacionalitat

En paral·lel, creix el debat sobre les condicions per accedir a la nacionalitat. Diversos col·lectius de residents reclamen una reducció dels anys necessaris, especialment per poder exercir drets polítics com el vot.

"Som una massa important per a una cosa, per pagar, però no per tenir el dret de decidir (els nostres mandataris als comuns)."

Joaquim Gonçalves, responsable del grup folklòric de l'Associació Cultural de Residents d’Alto Minho

"La comunitat argentina sí que vol, perquè treballem, contribuïm, paguem i respectem, però no podem decidir res."

Marcelo Ponce, president d'Argentinos en Andorra

Els experts també apunten que els requisits actuals poden resultar excessius en comparació amb altres països europeus. Mentrestant, el futur d’aquesta qüestió queda en mans de les institucions, que hauran de decidir si adapten el model de nacionalitat a la nova realitat social o mantenen l’actual sistema.

El debat, lluny de tancar-se, continua obert en una Andorra cada cop més plural.