El Govern ho té clar: és imprescindible completar amb París l'oferta de destinacions de l'aeroport. Però el projecte presenta alguns condicionants importants, sobretot tècnics.

La llargada de la pista, uns 1.300 metres, redueix el tipus d'aeronaus de passatgers que poden usar-la. L'ATR 72, el model d'Air Nostrum, és l'opció més adequada. A més, el model 600 (el de la companyia espanyola), és el més modern tecnològicament i podria, perfectament, fer la connexió amb París, d'unes dues hores, mes temps que l'enllaç amb Madrid.

El Govern ha mantingut contactes amb companyies sobre la viabilitat del projecte i l'interès que podria generar. I no només amb Air Nostrum, també amb altres com ara Swiftair. El problema són els condicionants que determina l'autoritat europea en matèria de seguretat aèria.

En funció de la durada del vol, el tipus d'avió i la ruta, limita la càrrega i el nombre de passatgers. En el cas de l'ATR- 72, les places ocupades no podrien superar el 80%, uns 60 passatgers.

En tot cas, una nova ruta suposaria augmentar la partida d'1,6 milions d'euros que el Govern preveu per afrontar possibles pèrdues de la companyia explotadora. Tot i que aquesta quantitat no ha estat mai liquidada totalment per la bona evolució dels passatges dels vols amb Palma i Madrid.