A la placeta del Puial, quan cau la nit, la foscor deixa pas a les flames i a l’ambient festiu. Amb el so de la música i el moviment de la dansa, la festa s’inicia enmig d’una gran expectació. L’emoció es fa present entre participants i públic, en una tradició que es transmet de generació en generació i que continua incorporant nous participants.

Entre els fallaires, Joan Garreta, veterà en la pràctica, destacava la intensitat de la vivència: “La nit de falles és una nit molt especial. A nosaltres, que portem molts anys fent-ho, se’ns queda al cor. És una nit molt fantàstica i molt guapa”, explicava emocionat.

També Vero Lima, que participa per la seva vinculació des de petita amb la tradició, ressaltava el pas de l’afició a la implicació activa: “Ho veia des de petita, perquè és la tradició del nostre país, i sempre deia que m’hi apuntaria. I aquí estic”.

El seguici de fallaires ha recorregut el centre històric amb les falles enceses, fent-les girar al ritme del foc mentre els carrers s’omplien de guspires, fum i eufòria. El recorregut ha passat per diversos punts emblemàtics, com Sant Esteve, fins a arribar a la plaça Guillemó, enmig de crits, girs i celebració col·lectiva.

La revetlla ha transcorregut sense fogueres convencionals als carrers, però amb les falles com a element central d’una nit que manté viva una de les tradicions més arrelades del país. A Andorra la Vella, Sant Joan continua sent sinònim de foc, comunitat i identitat compartida.