Marta Paixà
L'esllavissada de Merens no es podia preveure
És impossible que França hagués pogut preveure l'esllavissada de Merens ara fa tres setmanes. Almenys, així ho creuen els experts que hem consultat. Asseguren que la zona afectada no havia donat cap senyal de perill en els últims 5 anys.
L'esllavissada de Merens la va provocar, principalment, l'abundant precipitació. Els geòlegs expliquen que la muntanya no ha estat capaç d'assumir els darrers temporals i, per tant, l'aigua s'ha anat filtrant fins al punt de separar els punts d'unió i fer caure les dues roques de 15 i 20 tones.
És una situació excepcional. Per això creuen que els tres mesos de tancament són una mesura prudent, perquè serviran per estabilitzar degudament la part afectada de la muntanya i analitzar si hi ha risc d'esfondrament a la resta de trams.
"Des del 2019 fins al 2023, que és públicament accessible, no hi havia indicis que aquest fenomen pogués passar. És un avís que aquest sector s'ha de tractar de forma conjunta, i no només reparar un tram. Perquè ara ha caigut en un lloc concret, però d'aquí a un temps pot caure a un altre".
Valentí Turu, president del Col·legi de Geòlegs
Ara bé, de la mateixa manera que els experts exculpen França, també reconeixen que tot plegat és qüestió d'inversió. Admeten que les vies de muntanya necessiten manteniment i reformes, tal i com es va fer a Catalunya a Tresponts o com les que es necessiten a la Nacional 260, que, en alguns trams, pot arribar a ser perillosa en cas de fortes pluges.
En tot cas, la solució més immediata passa per "actuacions directament en el vessant per mirar de subjectar tot allò que pugui estar inestable". Ara bé, avisen els experts que aquesta mena d'intervencions no arreglaran definitivament el problema. Fer-ho, aplicar una solució definitiva, hauria d'implicar "canviar el traçat, per buscar vies alternatives".
Etiquetes
Destacat