Una proposta que ja comptava amb el criteri desfavorable del Govern. Entre els nombrosos motius per oposar-s’hi el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha recordat que el nou sistema plantejat obriria la porta a la inestabilitat institucional a causa de la fragmentació dels vots. “No era el moment d’obrir un debat parlamentari”, ha sentenciat Baró, tot i lloar les intencions de Concòrdia amb una “proposició valenta i agosarada.”

En el mateix sentit, la majoria ha alertat que la modificació podria obrir la porta, segons el president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, que “personalitats sense ideologia i amb interessos particulars” puguin tenir un seient al Consell General.

"La llunyania que hi pot haver entre polítics i ciutadans no es dona. És el que diem sempre: Andorra és un país que tots ens coneixem. Clar que ha augmentat la població, però encara hi ha una connexió."

Jordi Jordana, president del grup DA

El president del grup Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha anat més enllà, afirmant que “un influencer no pot governar el país”. Els dos grups també han alertat que la reforma provocaria que es presentessin massa llistes a les circumscripcions territorials.

"Avui dia tal com estem, l'influenciador més simpàtic està aquí demà assegut. Sobretot pel que fa a la desafecció: a l'estat veí és aquesta la que faria que el José Luis Torrente fos president."

Carles Naudi, president del grup CC

Tot i votar-hi a favor, els altres grups de l’oposició han estat crítics i han mostrat reserves amb els canvis proposats per Concòrdia. Així i tot, creuen que la iniciativa és positiva per reobrir el debat sobre la reforma del sistema electoral per fer-lo més representatiu.

Carine Montaner, presidenta d’Andorra Endavant, ha esmenat la proposta de Concòrdia apel·lant a l'excés de fragmentació. També ha defensat un model suís, amb la celebració habitual de referèndums, o la presentació de llistes obertes perquè els ciutadans puguin triar els seus candidats sense un ordre preferencial preestablert.

"Ara mateix hi ha un ordre de candidats per cada llista. Nosaltres proposem una llista oberta dins de cada llista perquè els ciutadans puguin triar els seus ciutadans preferits."

Carine Montaner, presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant

Susanna Vela, d’altra banda, ha qüestionat els pretesos beneficis derivats de les llistes obertes, posant èmfasi en els personalismes i en les portes giratòries.

"Les llistes obertes poden provocar personalismes i menys projecte polítics, competència interna dins dels partits, més influència mediàtica, campanyes més costoses, amb el risc d'influència dels diners o grups d'interès, i resultats més imprevisibles."

Susanna Vela, presidenta del grup PS

El conseller de Concòrdia, Pol Bartolomé, encarregat de defensar la proposició, ha criticat que hi hagi un excés d’optimisme amb el sistema majoritari actual, el qual “fragmenta l’oposició.” Ha conclòs que hauria estat millor crear una comissió d’estudi per reformar la llei electoral i ha animat els futurs consellers a fer-ho després de les eleccions generals del 2027.

Aprovada la modificació per fomentar més comitès d’empresa

Al Consell General s’ha aprovat per assentiment la modificació de la llei de relacions laborals del 2018 per fomentar la creació de més comitès d’empresa. 

Actualment, tal com ha informat la ministra Conxita Marsol, només hi ha 17 empreses amb comitès, la majoria de les quals són públiques, mentre que la representació col·lectiva al sector privat continua sent molt limitada.

"I avui portem a aquesta cambra, precisament, un text que neix d'aquest consens i que reforça la qualitat de les nostres relacions laborals. Què fa la reforma? En primer lloc facilita que pugui haver representació efectiva a més empreses. S'estén la figura del delegat dels assalariats a totes les empreses de fins a 30 treballadors."

Conxita Marsol, ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge

Entre altres mesures, la modificació inclou garanties de protecció per als candidats no escollits, rebaixa els requisits per constituir un comitè i permet que els digents dels comitès puguin ostentar el càrrec durant més de dos mandats. El canvi a la llei, tal com ha destacat Marsol, és fruit de l’acord firmat el passat setembre per part de l’USd’A i la CEA.