Què tenen en comú la història de la indústria del ferro des de l`Atlàntic al Mediterrani?

"Som de les poques zones a Europa on sempre ens hem quedat fidels a la reducció directa, amb el carbó de fusta. Al nord d`Europa fan el coc. Aquí sempre ha estat amb el bosc, com el gestionem, com ens l`hem fet nostre i cadascú amb les seves característiques."
Olivier Codina, patrimoni Cultural

Aquest és precisament el fil conductor de la Ruta del Ferro del Pirineu que França, Espanya i Andorra dissenyen. El tram d`aquí ja està llest. Des d`Auzat fins a Martinet passant per Llorts per visitar la mina i la ruta del ferro, la Farga Rossell i la vall del Madriu amb la farga.

"És la farga i tot el que hi va relacionat, les carboneres, els camins per on pujava i baixava el mineral. "
Sergi Flamant Moles, responsable de camp a la vall del Madriu Perafita i Claror

El negoci de la siderúrgia a la Farga del Madriu va del 1732 al 1836. Visites com la d`Estiueja el patrimoni permeten conèixer que a la vall hi ha 47 quilòmetres de camins, molts associats a carboneres, unes estructures planes on es disposava la fusta tapada amb herba i terra per fer-ne una combustió lenta. El camí més llarg el trobem prop de Ràmio, per portar el combustible des de Perafita i Claror. Empresaris i institucions tenien clar la gestió dels boscos.

Els drets d`explotació dels boscos es donaven separats en el temps i territori per assegurar la regeneració

"La meitat del carbó l`han de fer del camí cap amunt i l`altre del camí cap avall. Han de deixar uns arbres que són sementers, que faran el pol·len el dia que acabi el carboner. Deixen unes zones de vedat que serveixen de refugi per al bestiar a l`estiu."
Olivier Codina, tècnic de Patrimoni Cultural

Durant un segle es baixa des del pla de l`Ingla fins a la Plana a Engolasters

De carboneres es calcula que n`hi podria haver unes dues mil. La farga del Madriu ja ens va explicar el gran trànsit de la vall durant l`activitat amb dos forns de gran capacitat, una botiga que abastava el passant per a un país d`economia oberta.

"A Andorra ens venen els fargaires de l`Arieja, hi ha miners que van d`una regió a altra però també els productes. El ferro que es fa a Andorra acaba a Catalunya, el de l`Arieja al nord de França. Són tot de regions interconnectades amb la mateixa activitat i que va més enllà del Pirineu."
Olivier Codina, tècnic de Patrimoni Cultural

La ruta té 65 km i una vintena de punts d’interès i es calcula d`una durada de tres a sis dies, la resta de territoris l`aniran incorporant segons la tinguin dissenyada.