No sabem quins d'aquests són nous o no, per tant, no es poden comparar amb les dades de l'any anterior, però sabem que són una trentena de casos més dels casos nous registrats aquell any. 

El 2024, un any anterior a les dades que tenim, hi va haver 89 casos nous de pròstata, 84 de còlon i recte i 74 de mama.

Si parlem de taxes d'incidència i suposant que aquests casos son nous, estaríem de manera similar a Espanya i per damunt de França. Espanya registra uns 540 casos per 100 mil habitants, segons dades de 2020, i França entre 354 i 389 per cada 100 mil habitants, segons dades de 2023.

Pel que fa a la unitat de patologia mamària, inaugurada el 2025, a data de 21 de novembre havia realitzat 288 consultes externes i 32 intervencions quirúrgiques.

El càncer de pròstata segueix sofrint estigma sexual

Tenir estadístiques més acurades és una de les reivindicacions històriques d'Assandca. L'associació també reivindica des de fa temps una unitat de radioteràpia. Diu que el cost personal que suposa anar a Barcelona és massa elevat perquè és un tractament que dura només uns minuts en cada sessió.

També, fent referència al càncer més freqüent, el de pròstata, explica que els homes acostumen a parlar-ne menys.

"Als homes els costa més assumir que tenen càncer de pròstata que no les dones assumir que tenen càncer de pit, per exemple. Per què? Perquè en un home s'associa a la virilitat i quan tens càncer de pròstata perds la teva virilitat. No és real, i a més, avui en dia als 70, 80, perds virilitat igualment, amb la qual cosa no és un problema de perdre la virilitat, és un problema d'autoestima personal. En canvi les dones ho tenen més assumit."

Josep Sarabia, director de l'Associació Andorrana contra el Càncer

Els avanços recents

En els darrers dies, investigadors espanyols liderats pel doctor Mariano Barbacid, del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, han anunciat un avanç rellevant en la lluita contra el càncer, concretament del de pàncrees.

Un estudi publicat ha demostrat que una combinació de fàrmacs va eliminar completament i de manera duradora els tumors de pàncrees en models animals, sense que es desenvolupessin resistències ni s’observessin efectes secundaris significatius.

Aquests resultats arriben en un moment en què les opcions terapèutiques per al càncer de pàncrees havien estat limitades durant dècades, amb pocs progressos significatius, i situen la investigació espanyola en una posició destacada dins de la comunitat científica internacional.