Chopìn va ser molt amic de Liszt, un altre dels grans compositors de l’època i qui li va prendre el relleu com a màxim exponent del piano romàntic a l’Europa central. Tots dos van coincidir a París amb grans artistes com Balzac, Rossini, Víctor Hugo i Mendelssoh, entre molts altres. Chopin també va coincidir amb George Sand, pseudònim masculí de la baronessa Dudevant. Era escriptora, pintora, activista política i precursora del feminisme. Ella va ser la parella de Chopin durant els últims anys de la vida del compositor. La relació era si més no curiosa perquè ell tenia un aspecte més aviat afeminat mentre que ella, en canvi, tenia una estètica més masculina i transgressora per a l’època.

Chopin i George Sand van viure durant un hivern a Mallorca a causa de la tuberculosi del compositor. Però la sensibilitat d'aquesta parella d'artistes no va encaixar gaire amb l'ambient més rural que es van trobar a Mallorca en ple segle XIX.

S'han fet algunes pel·lícules sobre Chopin i fins i tot de la seva estada a Mallorca: "Un hivern a Mallorca" de Jaime Camino.

Després d’aquest repàs a la vida de Chopin, tornem al que ens portava fins aquí: el capítol 5 de l’Institut de Música, en què també sentim les veus del cor de l’escola. Ens han cantat el “Singing all together” de T.Gummerson. És una cançó bastant popular que de ben segur us enganxarà ràpidament, ja que és fàcil de cantar i tararejar.

Carmen Mascarell (viola) i Sílvia Garcia (piano) toquen “Non stop”, d’Eleanor Murray, una jove compositora nord-americana amb un gran recorregut en la música tradicional del seu país, passant per la música indie-folk fins a música per a bandes. Destaca també per la seva col·lecció de cançons i melodies escrites i arranjades per a formacions més convencionals o “clàssiques”, com en aquest cas per a viola i piano (té un gran número de peces per a violí i piano, per exemple). Durant la gravació, la música va omplir literalment les escales que van de la plaça Guillemó al Cap del carrer. 

En aquest cinquè capítol també veiem l'actuació de Joel Sabaté (piano), qui tocarà "The Pink Panther", de Henry Mancini, (no confondre amb el famós ex-futbolista italià) el tema que el compositor va escriure per a la pel·lícula i que s'ha convertit en una de les bandes sonores més populars de la història del cinema.

Mancini va ser un reconegut compositor americà de música de cine i de música jazz del segle XX.. Es va donar a conéixer per les seves creacions musicals en series com "El pájaro espino" i en pel·lícules com "Dos a la carretera" però va ser amb la banda sonora de "La Pantera Rosa" del director Blake Edwards amb la que va guanyar un Grammy. Si bé el tema principal era originalment un tema de jazz amb el saxo tenor com a protagonista, ha estat versionat per agrupacions d'estils tan diferents com la banda argentina de Punk Rock "Expulsados", l'orquestra de salsa colombiana "La 33",o la banda de reggae "Pollera Pantalón". La versió que ens interpreta en Joel Sabaté és una adaptació al piano sol. 

Finalment, Inés Codina (flauta) acompanyada de Míriam Manubens (piano) interpreten “Tic-tac” de Pierre Max Dubois, qui va ser un compositor francès ideòleg del Grup dels Sis. Aquest grup va donar una perspectiva artística fresca a la música. Dubois va ser guardonat amb el Premi de Roma en 1955. La majoria de les seves obres són per a instruments de vent, especialment per a saxo. 

Podeu veure tots els capítols de l'Institut de Música a www.andorrradifusio.ad i cada dimecres a les 14.15h després de l'Informatiu migdia per ATV.

Aquí teniu el d'aquesta setmana: