Els dos germans van ser els primers solistes de la Filharmònica de Berlín. Franz té una producció immensa, i no només de música per a flauta, sinó també òperes, música simfònica i de cambra. L’arranjament sobre la coneguda òpera de Rossini “El barber de Sevilla” és un prodigi de síntesi i habilitat instrumental, no hi sobra ni falta res de la peça original. És la peça que sentirem interpretar a Lara Tena i Jordi Gendra.

En segon lloc escoltarem “Andromède” de Jean-Marie Raymond amb Oriol Tudó. Raymond és un guitarrista, compositor i director d’orquestra francès que destac, entre d’altres, pels bons mestres que va tenir: Alberto Ponce i Emili Pujol, dos de les gran figures guitarrístiques del segle XX. Del seu record del mestre català Emili Pujol va néixer una obra titulada “Records de Cervera”.

L’obra que sentirem en aquest capítol de l’Institut de Música forma part d’una suite (conjunt de peces) sobre la constel·lació, que porta el nom de “Suite de la constel·lació” i que integren noms com Orió o Cassopeia.

Curiosament, la peça “Andromède” presenta des del principi un ritme i melodia molt fàcil de tararejar i que ens transporta al món de la samba o choro brasiler, pel seu ritme tant característic... Tindrà alguna cosa a veure la música sud-americana amb la galàxia estel·lar?

Finalment, Lluís Andrés interpreta al piano a Muzio Clementi ( Roma, 24 de gener de 1752 – Evesham,10 de març de 1832). Va ser un compositor clàssic i reconegut com el primer que va escriure específicament per a piano. Com a anècdota tenim el duel musical amb W.A Mozart per a entreteniment de l’emperador i els seus convidats que va tenir lloc l’any 1781 a Viena. Cada executant fou convidat a improvisar i a executar seleccions de les seves pròpies composicions . L’habilitat d’ambdós músics i el seu virtuosisme va ser tan gran que l’emperador es va veure forçat a declarar un empat.

Quant a les sonates per a piano, en va composar 110. Algunes de les primeres i més senzilles  continuen sent obres de pràctica popular en l’aprenentatge del piano, com és el cas de la sonatina que escoltarem en aquest capítol.