Amb Xavier Palou, Núria Romero, Mireia Ticó, Èlia Reinoso, Quim Gras i Alba Coto.

A partir de principis del segle XIX apareix un nou corrent artístic que també afecta la música: el Romanticisme. Aquest moviment va sorgir com a resultat dels canvis polítics i socials que es van desencadenar a tot Europa a finals del segle XVIII.

En el romanticisme el cor predomina sobre la raó. Els compositors romàntics pretenen expressar els seus sentiments a través de la seva música. Alemanya i Àustria són els països capdavanters en música instrumental romàntica.

En la música del romanticisme la melodia té un gran poder expressiu, el ritme està al servei de l ´expressivitat, és lliure i de vegades té una certa complexitat en la dinàmica, el compositor no deixa d ´escriure tota classe d ´indicacions de dinàmica a la partitura.

Predomina la música profana sobre la religiosa i la instrumental sobre la vocal. En quant a instruments i formacions, el piano és l ´instrument romàntic per excel·lència. L ´orquestra simfònica pren molta importància i també la veu és un dels instruments predilectes.

El repertori i els intèrprets:

Xavier Palou al violí i Núria Romero al piano interpreten:

Humoresque Op. 101, d'A. Dvorak

Compositor txec ( 8 de setembre de 1841, Praga 1 de maig 1904). Fou un compositor bohemi del romanticisme, que emprà els llenguatges de la música tradicional. Els seus treballs inclouen música simfònica, cor, música de cambra, concerts i moltes òperes.

 Durant la seva estada als Estats Units, quan Dvorak va ser director al conservatori de Nova York, va recollir molts temes musicals interessants en el seu quadern d ´esbossos. Més tard va utilitzar el material escollit per a compondre un nou cicle d ´obres per a piano curtes. El cicle consta de vuit peces. L ´editor de les peces va aprofitar la gran popularitat de la setena Humoresca per produir arranjaments per a diferents instruments i conjunts. 

Xavier Palou

Alumne de violí

7 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: Judo i esquí

Un desig: Anar als Jocs Olímpics

Núria Romero

Professora de piano i llenguatge musical

26 anys a l'Institut de Música

Un desig: Continuar gaudint de l'educació amb els nens

Al fons de la foto veiem al professor de violí del Xavier Palou, el Jordi Albelda, molt atent i vigilant a l'actuació del seu alumne. Aquests profes estan en tot!

Mireia Ticó interpreta al piano:

Estudi no: 11 Op. 46, d' Stephe Heller

Compositor hongarès ( 15 maig 1813- 14 gener 1888). Ocupa entre els compositors per a   piano un lloc preferent, sols composava per a aquest instrument. A l ´edat de 25 anys es trasllada a París on es familiaritza amb Hector BerLioz, Chopin, Franz Liszt i altres compositors famosos de l'època, és allí on realitza tota la seva obra com a concertista i professor.

Com a compositor, amb una composició molt fluïda, ha escrit moltes peces molt apreciades pels joves pianistes.

Mireia Ticó

Alumna de piano

7 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: Tocar el piano i ballar amb l'esbart

Un desig: Tocar en un concert “Ballade pour Adeline”

Èlia Reinoso interpreta al piano:

Tarantella, de Theódore Lack

Compositor i pianista francès (setembre 1846- novembre1921). Va ser organista de l ´església del seu poble amb només 10 anys. Als 14 anys ingressa al conservatori de París per estudiar piano, als 18  va ser nomenat professor assistent de piano al mateix conservatori. Va escriure moltes peces de saló per a piano i molts mètodes per a estudiants que encara estan vigents avui en dia.

Èlia Reinoso

Alumna de piano

4 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: Cantar i la dansa

Un desig: Ser llevadora