Cultura
El saxofonista d’Hamelin de Toni Gibert, Pernambuco i els valsos de Chopin
En el vuitè capítol de l’Institut de Música coneixerem la vessant compositiva d’un dels professors de l’institut, el Toni Gibert. Seva és la peça “El saxofonista de Hamelin, petita suite quasi improvisada”, que interpreta el grup de saxòfons dirigit per Efrem Roca i que compta amb la narració de Joan Hernández.
El saxofonista d'Hammelin és una adaptació del compte clàssic pensada com a performance al carrer. Les músiques que l'acompanyen són més una excusa per a improvisar que una obra tancada en ella mateixa. La seva inspiració en danses medievals i renaixentistes us transportarà a un altre temps.
Marta Ferreira toca en aquest capítol “Sons de Carrilhoes” de Joao Pernambuco, sobrenom de Joao Guimaraes Teixeira. Va ser un guitarrista i compositor brasiler que no va tenir una vida fàcil. Com en la situació de molts artistes que volen viure del seu art, es va veure obligat a combinar qualsevol tipus de feina amb la seva passió: la música.
.jpg)
Pernambuco va saber traslladar magníficament la frescor de la música popular, en especial dels cant populars de diferents regions de Brasil a un instrument també molt popular com la guitarra, però amb una tècnica més acurada, fet que ha provocat que molts guitarristes de música clàssica s’hagin interessat per la seva música. S’ha convertit amb un dels pilars de la música brasilera per a guitarra.
Pernambuco va escriure molta música, i amb aquest “Sons da carrilhoes”, on el seu rítme tant característic i la seva melodia tant evocadora, t’enganxarà ràpidament.
Finalment, Alba Coto al piano interpreta el “Vals op. posth op. 69 nº 2” de Frederic Chopin ( 1810-1849).
Chopin va composar en total 17 valsos. En general s’acostumen a dividir en dos grans blocs, els valsos editats en vida del compositor i els pòstums. Tot i aquesta classificació, el compositor va especificar que no s’havien de considerar com a “balls de saló” .
Aquest vals va ser escrit l’any 1829 i publicat de manera pòstuma l’any 1852. El to és força melancòlic en general si no fos per una part intermitja que té un caràcter més optimista.
Tot i ésser un dels valsos més coneguts del compositor, és una de les peces que Chopin esperava que fossin cremades desprès de la seva mort.
Curiositats del destí…
Destacat