Amb Eloi Pérez, Míriam Manubens i l'orquestra de l'IM dirigida per Toni Gibert.

L'impressionisme va ser un moviment musical europeu en la música clàssica sorgit a finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, sobretot en la música francesa, amb la necessitat dels compositors de provar noves combinacions d'instruments per tal d'aconseguir una riquesa tímbrica més gran.

La música impressionista tendeix a fer un ús normalitzat de la dissonància. Escales poc comunes, temps no linials que s'executen en successió d'impressions són també característiques del moviment. Sens dubte, clar exemple d'una relació estreta amb el moviment pictòric del mateix nom, que aconseguia les imatges mitjançant pinzellades de color. Nocturns, arabescos i preludis són exemples de formes musicals que sovint utilitzaven els impressionistes.

Dos dels principals compositors d'aquest moviment son Claude Debussy i Maurice Ravel.

Precisament d'aquests dos compositors són les dues obres que escoltarem en aquest capítol.

Eloi Pérez a la flauta i Míriam Manubens al piano interpreten:

 “The little negro”( El petit negre) Cake-walk pour piano (1909)-L. 114, de C. Debussy

 El “petit negre” és una composició de petit format, originalment per a piano, de la qual s'han fet molts arranjaments com per a flauta i piano, orquestra de corda, quartet de saxos. El cake-walk era una dansa dels esclaus negres dels Estats Units que parodiava les danses de saló dels seus amos. Aquesta dansa ja té algunes de les característiques precursores del “ragtime” , com ara la síncope. 

Debussy va ser el primer músic clàssic en fer servir música de jazz a les seves composicions. Va trencar amb l'estil romàntic imperant per adoptar l'estètica de l'impressionisme.

Eloi Pérez

Alumnes de flauta i baix elèctric

7 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: futbol i patinet

Un desig: ser astronauta

Míriam Manubens

Professora de piano, pianista acompanyant, cap d'estudis de l'IM

13 anys a l'Institut de Música (des del 2001)

Aficions que es puguin explicar: família, nens, lectura, teatre, cinema, muntanya i una mica de running.

Un desig: Menys materialisme i més humanitat i espiritualitat

L'orquestra de l'IM, dirigida per Toni Gibert, interpreta:

“Ma mere l'oye “ de Maurici Ravel (1910 )

Originalment Ravel l'escriu com a duet de piano per a nens. Va ser transcrita el mateix any (1910) per a piano sol . L'any següent, Ravel va orquestrar l'obra. El 1912 l'amplia a un ballet, afegint nous moviments i interludis “Preludi” i “Escena i dansa de la filosa”.

De les cinc peces infantils de què consta, l'orquestra de l'IM interpretarà :

 -La primera “Pavana de la Bella dorment” en un tempo lento i basada en el conte del mateix nom de Perrault.

 -La tercera “Neneta lletja. Emperadriu de les pagodes” en un tempo de marxa i inspirada en una història sobre la comtessa d'Aulnoy.

 -I per últim la quarta “Conversa entre la Bella i la Bèstia” en moviment de vals ,bastant moderat. 

Abans i després de moments intensos de concentració, de gravació i de moure material d'un lloc a l'altre, sempre va bé una mica de distensió…Fixeu-vos en aquest parell…

I ja us havíem dit en capítols anteriors que les càmeres estaven per tot arreu, oi? L'objectiu d'aquesta era captar la intensitat en la direcció del Toni Gibert.

Aquesta intensitat...

Toni Gibert

Professor d'assignatures teòriques i director d'orquestra

7 anys a l'Institut de Múisca

Aficions que es puguin explicar: lectura, cinema, el menjar i el vi.

Un desig: que desapareguin els mediocres de la terra.