andreu-albelda_portada_blog

Cultura

L’Institut de Música a la tele! Capítol 10: Segle XX (II)

Author

|

01.12.14


Amb Perancha Domingo, Míriam Manubels, Lara Tena, Andreu Falcó i Jordi Albelda

En aquest capítol escoltarem tres peces -totes elles de cambra- i que pertanyen a la segona meitat del segle XX.  Aquest període, principalment, es caracteritza per l'interès de molts compositors en la recerca d'una nova expressivitat musical, que donarà com a fruit un caleidoscopi enorme d'una varietat estètica i musical que fins aleshores no s'havia produït mai en la història de la música.

De forma paral·lela ressorgirà la música acadèmica més exacerbada (abandonament de la tonalitat i la melodia), el triomf de la música popular (rock, blues, jazz, etc.), la incorporació de la tecnologia i els nous mitjans de comunicació (ràdio i televisió) que tindran un impacte enorme en la difusió de la música, ja que permetrà per primera vegada en la història de la música, fer accessible l'art musical a qualsevol població de qualsevol indret.

Per tant, la característica que millor defineix aquest  període de la música és, justament, la falta d'una característica comuna: és la diversitat allò que defineix millor aquest període. Alhora la música clàssica veurà com gradualment apareixen altres músiques – d'àmbit popular– amb una enorme difusió entre la població i, per tant, mostrarà que la música ja no està lligada a una elit, sinó que forma part de la condició humana en la seva vessant més àmplia.

El repertori i els intèrprets: 

Perancha Domingo a la flauta i Míriam Manubens al piano interpreten:

Sonatina, per a flauta i piano del compositor Hans Werner Henze.

Aquest compositor, un dels més importants d'Alemanya, es caracteritzarà per la seva producció simfònica i operística, però en la música de cambra deixarà obres de gran relleu, com la Sonatina per a flauta i piano, obra de joventut, on demostrarà el tractament predominant melòdic de flauta amb un rigorós acompanyament rítmic i harmònic del piano.

Perancha Domingo

Alumna de flauta

7 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: té un grup de rock que es diu Ricochet, toca la bateria, i canta. També li agrada llegir i escoltar música. És fan d'AC DC i toca l'ukelele. 

Un desig: que el seu grup de rock no se separi mai

Míriam Manubens

Professora de piano, pianista acompanyant, cap d'estudis de l'IM

13 anys a l'Institut de Música (des del 2001)

Aficions que es puguin explicar: família, nens, lectura, teatre, cinema, muntanya i una mica de running.

Un desig: Menys materialisme i més humanitat i espiritualitat

Lara Tena a la flauta i Míriam Manubens al piano interpreten:

La Meditació del compositor barceloní Josep María Ruera.

Autor d'un gran nombre de sardanes i vinculat a la ciutat de Granollers (el conservatori actualment  té el seu nom), destaca per la seva vessant pedagògica. La Meditació per a flauta i piano és una obra escrita als anys 70 del segle XX, i presenta una gran bellesa melòdica i harmònica en un llenguatge totalment clàssic. 

Lara Tena

Alumna de flauta

5 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: llegir, dibuixar, quedar amb els amics

 Un desig: ser una cirurgiana famosa

Andreu Falcó al violí i Jordi Albelda al violoncel interpreten:

Sonata per a violí i violoncel del compositor eslovac Hatrik.

Músic més vinculat a la pedagogia musical. Tot i així conté un catàleg important d'obres. Em aquesta Sonata trobem reminiscències abarroques combinades amb procediments més moderns del segle XX. 

Jordi Albelda

Alumne de violoncel

5 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: juga a bàsquet a l'equip de l'escola

Un desig: poder tocar de manera professional

L’Institut de Música a la tele! Capítol 10: Segle XX (II) | RTVA