Amb l'orquestra de l'Institut de Música, dirigida per Jordi Albelda, Maria Albareda i Jordi Gendra

Al capítol d'avui escoltaem obres d'una nova forma d'entendre la composició musical. El classicisme.

És el trencament definitiu amb el barroc (representat pel gran mestre J.S.Bach) i les seves normes de composició rigoroses.

 La manera d'entendre la composició musical canvia definitivament cap a una vessant més objectiva, continguda en les emocions, cortesana i elegant (és la denominada "música pura”. És en l'harmonia (transparent i a base d'acords simples) i la melodia (una veu és la principal i les altres són acompanyaments harmònics i rítmics) on es basa gran part de la tècnica de l'època. És en aquest període on neix la forma moderna de la sonata i la simfonia que culminarà amb l'escola vienesa.

La simfonia de les joguines és una bona representant d'aquesta forma de compondre del classicisme. Leopold Mozart va escriure aquesta peça pensant a fer solistes els instruments que normalment són les joguines dels nens de l'època: trompeta, reclam d'ocells, tambor, etc.

És una obra fresca que no deixa ningú indiferent quan apareixen aquestes joguines contraposades amb l'orquestra. Leopold va ser un bon pedagog que aprofitava els recursos que tenia més a la mà per poder explotar la seva creativitat.

L'obra següent per a dues flautes és del gran mestre L.V. Beethoven. És una obra en la qual el compositor encara compon com ho feien els clàssics (anys després desenvoluparà i farà gran el romanticisme, sobretot a partir de la tercera simfonia). La melodia d'una de les veus preval sobre l'altra i expressa diferents estats d'ànim. Cal destacar com treu un gran partit de les flautes explotant tots els recursos que en l'època donava l'instrument.

El repertori i els intèrprets

L'Orquestra de l'Institut de Música dirigida per Jordi Albelda interpreta:

La Simfonia de les joguines – L. Mozart

I.Allegro

II.Tempo di menuetto

III.Allegro moderato

I per ensenyar-vos l'orquestra des de tots els punts de vista, els nostres companys de la tele no dubten en col·locar càmeres als llocs més alts. Comproven la senyal de la GoPro a través del telèfon mòbil. Quines coses té la tecnologia!

Jordi Albelda

Professor de violí i orquestra

23 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar: marqueteria (ha exposat i tot),  i la formació suzuki** per a nens a partir de 3 anys i pares per aprendre a tocar el violí.

Un desig: que la música clàssica perduri

 

**El mètode suzuki per aprendre violí consisteix en estimular els més petits per generar l'habilitat musical a través del joc i amb la participació activa dels pares. Si voleu saber més, podeu consultar l'article “L'ensenyament del violí a través del mètode Suzuki”. El Jordi Albelda fa servir violins com aquest en les seves formacions:

Maria Albareda i Jordi Gendra a les flautes interpreten:

Duo per a dues flautes en Sol M W o 26 – L.V. Beethoven

I.Allegro

Maria Albareda

Alumna de flauta i violí

Un any a l'Institut de Música, tot i que abans ha tocat 6 anys en una altra escola.

Aficions que es puguin explicar: la música, llegir i esquiar.

Un desig: ser professora de música o dedicar-se a les lletres

Jordi Gendra

Professor de flauta, música de cambra i informàtica musical

18 anys a l'Institut de Música

Aficions que es puguin explicar:  És DJ (afició i professió), productor de música electrònica i té un segell discogràfic, Tracy Recordings. A més, és un amant del bon menjar i el bon vi.

Un desig: tocar al Musikverein de Viena i punxar al Fabric de Londres.