El secretari general, Gabriel Ubach, ha assegurat que l’organització farà “tot el possible” perquè la llei no entri en vigor i ha anunciat mobilitzacions al carrer.

"Sincerament, penso que el suïcidi està servit i el suïcidi ens el serveix Demòcrates per Andorra i les seves polítiques neoliberals. Nosaltres, ja ho podem anunciar, que farem tot el possible perquè aquesta llei no arribi a bon port. Farem una crida a tota la població perquè surti amb una gran manifestació i farem una recollida de firmes. Les intencions de Demòcrates per Andorra no és recolzar a la majoria de la població, sinó tot el contrari, el que fan és continuar promocionant i recolzant l'especulació immobiliària al país."
Gabriel Ubach, secretari general de l'USdA

Ubach ha acusat Demòcrates per Andorra de promoure l’especulació immobiliària i de no donar suport a la majoria de la població. També ha assenyalat que les formacions que donen suport parlamentari al Govern: Liberals d'Andorra, Acció i Ciutadans Compromesos, estan avalant implícitament aquesta política.

El dirigent sindical ha advertit que la pressió immobiliària ja està generant situacions preocupants. Segons ha explicat, cada cop és més habitual que dues o més famílies comparteixin un mateix habitatge perquè no poden assumir individualment el cost del lloguer. També ha destacat que famílies andorranes de classe mitjana es veuen obligades a traslladar la seva residència a poblacions dels països veïns davant la impossibilitat de viure al país.

A més, Ubach ha assenyalat la inquietud de molts treballadors pròxims a la jubilació, que temen que la seva futura pensió no els permeti mantenir unes condicions de vida dignes a Andorra.

D’altra banda, el secretari general ha denunciat que les graelles salarials de la majoria de comuns daten del 2002 i no han estat objecte d’una revisió integral des de la seva creació, fet que considera una mostra de l’estancament salarial.

Ubach ha afirmat que davant aquestes situacions la Unió Sindical demana un increment real i estructural dels salaris i polítiques d'habitatge que evitin la precarització residencial i l'expulsió de famílies treballadores. I també, ha dit, un diàleg social més efectiu.