La diada de Sant Jordi ens porta la possibilitat d'endinsar-nos en moltes històries i relats, les que contenen els llibres. Us proposem viure la història recent partint d'una ucronia, de revisar els mites clàssics des d'un punt de vista molt mundà, de conèixer les vides de noms propis que diàriament ens envolten, de viatjar pels mars del món o de cercar la felicitat.

Els títols, autors i publicacions de casa. Us suggerim les següents lectures

“Els Ambaixadors” d'Albert Villaró, Editorial Destino

Guardonat novament, aquest cop amb el premi Josep Pla de literatura catalana, Albert Villaró ens presenta a "Els ambaixadors" una hipòtesi:  què hagués passat si hagués prosperat la República Catalana

Publicat el passat 6 de febrer i amb molta repercussió entre lectors i crítica, la ucronia de Villaró es presenta aquest Sant Jordi com un dels plats forts de les lletres catalanes.  

El lector haurà de fer l'exercici de trencar la realitat en el moment en què es proclama la República Catalana, l'any 31. El vencedors són vençuts i els noms propis de la història catalana tindran un altre rol. 

Més de 700 pàgines i 300 personatges als quals l´autor els dóna una oportunitat diferent. Villaró va confessar als micròfons d' RNA que li agradaria veure la seva història a la gran pantalla

“L'Home de Mirada Clara”  Ludmilla Lacueva Canut, Editorial Andorra Narrativa

Us parlem ara de la figura de Charles Romeu, que va ser veguer francès amb gairebé mig segle de mandat, del 1887 al 1933, i que sempre va defensar la sobirania d'Andorra. Reconegut per aportar modernitat en la gestió de la seva institució i per evitar que França envaís el país. Una vida plena d'anècdotes, que Ludmilla Lacueva ha recollit en la novel·la "L´home de mirada clara". L'autora ha dedicat dotze anys a la tasca de recerca, consultant arxius i descendents de l´home que va lluitar per la llibertat d'Andorra.

El llibre ens presenta un Romeu que va tenir un paper destacat en la construcció de carreteres, la línia telegràfica o la participació del país a l'Exposició Universal de París el 1889. El seu nomenament va fer desconfiar la mitra per la por que vingués a estendre la seva influència. Però tampoc comptava amb la simpatia dels francesos, que li van imposar un adjunt. Les dues dones de la seva vida, la tasca com a veguer i l'Andorra en què va viure, es recullen en aquesta novel·la històrica molt ben documentada però també amb alguna llicència que s'ha permès l'autora.

“L'Andorra de Pere Canturri” Pere Canturri, Editorial Andorra

L'historiador Pere Canturri ens ha regalat moltes de les curiositats que coneixem sobre el passat d´Andorra. El darrer llibre recull els articles més destacats dels molts que ha escrit al llarg de la seva vida, per exemple, que el campanar de Santa Coloma era policromat o que els fabricants de tabac falsificaven els cigars havans.

Canturri ha volgut incloure part de la nostra història, com el romànic, o llegendes com la de les argolles de ferro que es reparteixen pel Pirineu.

"L´Andorra de Pere Canturri" és una lectura per descobrir moltes de les coses que no s´expliquen, o aquelles que tant s'han dit però que ningú no ha publicat, anècdotes que formen part de la nostra història.

“Qui és qui als carrers d'Andorra” d'Alfred Llahí, 2+1 Editors

A Andorra hi ha més d'un centenar de carrers dedicats a personatges vinculats a la nostra història i Alfred Llahí els ha volgut identificar en el llibre "Qui és qui als carrers d´Andorra". 

Els més nombrosos, una quarantena, són els de tradició catòlica, però també hi trobem polítics, coprínceps, noms destacats dins la societat o la cultura. La feina ha estat en ocasions evitar confusions.

Enric Marfany, Verge de Canòlich, Doctor Nequi, Santa Anna, Meritxell o Carlemany. Aquests noms els trobem vinculats a carrers i avingudes, però sabem qui eren? Ara als noms propis els podem posar una història relacionada amb Andorra gràcies a l'autor escaldenc.

“Al cap dels anys. Militància, presó i exili”, 1970-1998,  Àlvar Valls 

Valls explica en primera persona el pas per organitzacions independentistes durant el franquisme i els anys posteriors a la mort del dictador. El periodista s'exilia a Andorra als anys 70, on ha exercit el seu ofici en diversos mitjans de comunicació. La presentació del llibre, fa unes setmanes, la va fer Marc Forné, que va ser el seu advocat.

Publicat gràcies a una crida de micromecenatge i finançada per 80 persones anònimes a través del web Tot Suma, el projecte explicarà la lluita d´alguns moviments independentistes entre els anys 70 i els 90; una època moguda amb un moviment minoritari, molt fragmentat i amb temptatives en la lluita armada.

“Cartes Mortes” David Gàlvez, Editorial Males Herbes

El primer llibre de narrativa de David Gálvez ens transporta a l'oficina de destrucció de correspondència retornada. L'escriptor ens proposa una lectura epistolar sense fil argumental i subjecta a interpretació. Entre els autors de les cartes hi trobem Ghandi o Hitler.

Aquesta és una novel·la epistolar, on el remitent no se sap si espera resposta i el lector interpreta tot allò que no es diu. L'autor fa un  exercici d'imaginació, plantejant reflexions fabuloses de personatges reals i situacions vertaderes. 

"Cartes mortes", de l'editorial barcelonina Males Herbes, ja és a les llibreries des de final de març.

“La Paz de Troya” Natàlia Senmartí A4 Edicions

La historiadora de l'art Natàlia Senmartí dóna punt de partida al seu relat a la guerra de Troia, i ens explica el conflicte bèl·lic a través dels mites que va relatar Homer, a través de personatges com Odisseu, Eneas o Cassandra... però també a través de personatges ficticis, que ens ofereixen una visió d'allò antigament relatat, des del punt de vista de l'individu que viu en primera persona un context de crisi, la que passaria de l'edat de bronze a l'edat del ferro, uns dels moments de canvi més importants de la història de la humanitat.

“ A la recerca de la felicitat” Abad Chris