Toni Gisbert, secretari d'Acció Cultural del País Valencià, ha avançat aquest dilluns al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d'Andorra, l'estratègia que seguirà per recuperar no només l'emissió de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià sinó també dels canals de Televisió de Catalunya i la radiotelevisió pública valenciana. Una estratègia que passa per la mobilització social amb vista a les properes eleccions a les Corts.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l'entitat propietària dels repetidors que permetien l'arribada del senyal de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació i, més anys enrere, de Televisió de Catalunya, té clar que aquestes emissions tornaran. Ho ha explicat aquest dilluns Toni Gisbert, secretari de l'entitat, en primícia al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d'Andorra, abans de la compareixença de dimarts davant la premsa. Les seves paraules, exactament, han sigut: “Aquesta batalla costarà però es guanyarà”. Serà a partir d'una estratègia de “mobilització social” per reclamar el retorn tots aquests mitjans de comunicació públics i també de Radiotelevisió Valenciana, “i això implica intentar que també el govern actual ho entenga”, diu Gisbert, que entén que això és una qüestió en què hi ha consens. En tot cas, explica: “Estem dissenyant tota una estratègia que implique sectors diferents amb instruments diferents i maneres diferents d'arribar a aquests sectors socials”. Tot, amb l'objectiu d'assegurar que les properes eleccions traslladin a les institucions la nova majoria social que ACPV palpa al carrer.

Toni Gisbert assegura que “ara sí que hi ha una majoria social que és favorable” a rebre els mitjans públics catalans. I diu que està “comprovat” amb les recollides de signatures que s'han fet i els pronunciaments d'institucions, incloent-n'hi del Partit Popular, com la diputació de Castelló. I afirma amb rotunditat que “si aquest govern continua tancant-se en banda a qualsevol mena de diàleg, doncs simplement caldrà canviar el govern. I si això passa, presumiblement podria recuperar-se la radiotelevisió valenciana i podrien tornar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià”. El secretari de l'entitat afirma que això s'ha aconseguit “després de molts anys de feina”, que fa 20 anys no era així”.

Gisbert, justament, contextualitza els tall forçat de les emissions de les ràdios públiques catalanes en territori valencià en la “transformació social”, sobretot derivada d'un “canvi generacional” i de la “crisi del bipartidisme”, que diu que ha experimentat el País Valencià i que encara no s'ha traslladat a les institucions. Posa d'exemple com el debat del dèficit fiscal del País Valencià respecte l'Estat espanyol comença a ocupar una posició central. I, als ulls del secretari d'ACPV, el Partit Popular “no només intenta no transformar l'status quo sinó que intenta fer una política regressiva” i “recentralitzadora”. I és més, sentencia que “si l'Estat espanyol no estigués en la Unió Europea veuríem una situació molt més greu”. A aquesta estratègia del partit del govern hi circumscriu, també, “una obsessió pel control del poder mediàtic per la via de poder eliminar tot allò que parla en català i que parla, en continguts, de manera diferent per intentar imposar cadenes de ràdio i televisió privades en llengua castellana i ideològicament molt pròximes a la dreta”. Amb tot, entén que aquesta reacció contrària a tot allò en valencià juga en contra del PP, que considera que “juga a curt termini”.

“Anímicament bé, socialment i políticament, molt preocupats”

Va ser divendres 17 de gener que Acció Cultural del País Valencià va rebre la comunicació de l'obertura de l'expedient sancionador per emetre il·legalment i per disposar també il·legalment de repetidors. Una obertura “sense avís previ”, com acostuma a ser habitual. De fet, Gisbert apunta: “Tenim la certesa que s'ha tirat pel dret, igual que en el tema de TV3”. Igual que en l'època de Francisco Camps a la Generalitat Valenciana, quan assegura que “va fer coses que no eren legals però esperava poder ofegar econòmicament Acció Cultural”. L'entitat decideix tancar l'emissió dimarts 21 a les vuit del vespre. “Ho fem perquè els advocats ens recomanen que ho fem, perquè si no, parlem d'una possible multa de fins a un milió d'euros, que per a una entitat com la nostra això seria mortal”, relata Gisbert. Tot i això, són conscients que la multa pot acabar arribant igualment. De fet, augura que, amb el govern espanyol, durant els propers mesos la tensió política previsiblement s'incrementarà”. És per això que diu que se senten “anímicament bé” i “socialment i políticament molt preocupats”, davant del que considera “una agressió a la llengua i a la cultura, una agressió a la vertebració del país i una restricció de la pluralitat informativa i de la llibertat d'expressió”. I és que, en total, ja s'ha acabat amb deu mitjans de comunicació “en llengua pròpia, públics i de qualitat”.

Hi ha qui opina que això molesta i preocupa més als ciutadans de Catalunya que als valencians. Gisbert diu que això “és una equivocació”. Al contrari, veu que “hi ha un excessiu allunyament sentimental de la resta de territoris de parla catalana” per part dels principatins, que troba que sovint confonen la “realitat institucional” valenciana amb la “realitat social”. I recorda que “hi ha una majoria social, ja, que no és del PP; el que passa és que fins ara ha estat fragmentada electoralment” i res remet a les enquestes. Contràriament, troba que Catalunya viu “excessivament” tancada en ella mateixa arran del procés d'independència i que “oblida la resta de territoris de llengua catalana”, el “hinterland”, la seva “zona de relació preferent” en qüestió econòmica. I sentencia: “Jo, el que note a faltar, francament, a Catalunya, és un projecte per al conjunt d'allò que en diem Països Catalans. Un projecte de relació. I nosaltres no sempre ens hem sentit acompanyats davant d'agressions com aquestes”.

Un article d'Agustí Mas

Contingut relacionat:

Escolta l'entrevista completa a Toni Gisbert a l'Estira la llengua

I recordeu que podeu deixar els vostres comentaris en aquest article o bé a les xarxes socials:

facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua