La frase que va dir a tot el món el surfista de neu nord-americà, Trevor Jacob,  després de guanyar la primera copa del món de la seva carrera a Vallnord Arcalís defineix el sentiment general dins la gran família mundialista després de passar cinc dies inoblidables a Andorra. El sol, la temperatura agradable, una neu en condicions perfectes i un circuit de boardercross de somni van delectar i sorprendre els participants a la competició des del primer instant. Amor a primera vista.

Tenir Lluís Marín a les fases finals hagués estat massa bonic per ser veritat. Però ja ho diuen que cal tenir cura amb els excessos. La presència d'aquest andorrà, considerat per tots els rivals com un dels millors del món, ens hagués portat a un estat d'èxtasi al qual no estem avesats. No cal patir, l'any vinent ja ho haurem paït, ho farem encara millor i ja estarem preparats per veure el nostre millor esportista barallant-se colze a colze amb la flor i nata del boardercross mundial.

Seu, i del seu entrenador, Pere Goicoechea, és el mèrit d'haver donat llum a una disciplina fins ara inèdita a Andorra. A la resta del món ja coneixien l'espectacularitat d'aquest esport. Ara, Andorra la comença a conèixer i el món comença a conèixer Andorra.

Un entorn privilegiat

Un helicòpter desapareix darrere de la Font Blanca. Només quan sabem que aquella imatge dóna la volta al món ens fem una idea del valor del nostre entorn. Som uns privilegiats de viure al bell mig del paradís. Tots els que han empès a la una per fer possible aquest somni van marxar cap a casa diumenge amb aquest sentiment: Federació d'Esquí, Arcalís, Vallnord, el Govern, voluntaris, aficionats... Tots van marxar, pensant: aquesta vegada l'hem clavat.

Fins i tot Grandvalira, pioners en fer els somnis realitat en els esports d'hivern, han estat els primers de felicitar Vallnord. Una persona, no en diré el nom, per molts considerat el gran artífex de l'arribada de la copa del món d'esquí alpí a Andorra, s'ha passat cinc dies a Arcalís carregant material amunt i avall com un currante més. No hi ha hagut cap problema en què ell sigui un dels homes forts de Grandvalira. Sempre hi és. Aquesta és l'actitud: treballar en equip. Andorra serà més forta!

Recentment s'ha creat una comissió per treballar de manera conjunta a l'hora d'acollir grans esdeveniments. D'aquesta manera evitarem que dissabte, a la mateixa hora, s'estigués fent una copa del món a Arcalís i, la Red Bull Home Run al Pas de la Casa.

Les dues copes del món d'Arcalís han estat una meravella. Però compte, cal millorar. L'orografia de la coma d'Arcalís sembla feta per dissenyar circuits de boardercross. La Federació Internacional d'Esquí està enamorada d'aquest indret. Amb tot, la FIS valora per damunt de tot el caliu de la afició. La societat andorrana ha d'entendre el que li han posat al palmell de la mà. Com deia a l'inici, ara ja tenim més clar com se les gasten els cracs del boardercross. L'any vinent, Lluís Marín anirà a totes i l'afició andorrana donarà una resposta a l'alçada de l'esdeveniment. N'estic convençut.

Un article de Cesc Sanjuan