Saint-Saës va ser un infant prodigi. Va ser una tieta seva qui el va introduir al piano als dos anys. Poc temps després va començar a compondre. Amb tres anys ja sabia llegir i escriure i als set dominava el llatí. Amb 16 anys va comprondre la seva primera simfonia. Es guanyava la vida com a organista i Franz Liszt, de qui va ser molt amic,  el va qualificar com el més gran organista del món.  Va viure un temps a les Illes Canàries i va passar els darrers anys de la seva vida a l’Alger.

Va deixar grans partitures, entre òperes, música simfònica, religiosa i profana, música de cambra i per a piano i orgue,  i també un important número d’obres petites, en general breus i destinades a fer brillar uns instrument. En aquesta obra és el violoncel del Jordi Albelda. La peça està dedicada a Jules Lasserre i es va estrenar el febrer de 1874 en la Societé Nationale de Musique, que ell mateix va fundar per promoure la música francesa davant la tradició germànica.

En el capítol de dimecres també veurem Noemí Perrineaux i Jordi Gendra des del CIAM interpretant amb les seves flautes cançons populars de François Devienne, que va ser un dels flautistes francesos més coneguts. Se’l va nomenar “el Mozart de la Flauta”, ja que era contemporani del genial compositor austríac. Va passar a la història per ser el primer professor del Conservatori de París, fundat just abans de la Revolució Francesa. Va escriure un mètode de flauta que va perdurar més de cent anys. Les peces que sentirem avui són extretes d’aquest mètode per a debutants.

Rui Carlos Vaz interpreta en tercer lloc “1r arabesque” de Claude Debussy, un dels compositors més coneguts segurament d’aquest capítol i que va ser, amb Ravel (el del bolero) un dels exponents de la música impressionista.

Les dues arabesques són obres primerenques del compositor, no obstant han estat de les més reconegudes. De fet les va composar quan tant sols tenia 20 anys i ja contenien el segell impressionista del compositor. La primera arabesca forma part del repertori de grans  pianistes.

I acabarem el programa amb un dels temes més populars dels Beatles, Michelle, que interpretaran Tere Morató i Oriol Tudó des de la Farga Rossell. 

Michelle és una de les melodies més emblemàtiques del grup, arranjada aquí per a flauta i guitarra. Ens mostra la capacitat d’adaptació a qualsevol formació musical i, alhora, la facilitat per ser tararejada i “enganxar-se”.

Aquesta cançó conté moltes de les característiques que van fer famós Paul McCartney com a compositor: un talent enorme per a la creació de melodies.